Monedero: “No hi ha garanties que no ens corromprem”

"No hi ha garanties que no ens corromprem, però farem tot el possible per impedir que Podem es converteixi en una casta mitjançant la limitació de salaris, la reducció dels terminis de permanència en la política, la supressió de les portes giratòries cap a les empreses privades i els mecanismes revocatoris". Amb aquesta i altres frases, Juan Carlos Monedero, politòleg, professor de Ciència Política i Sociologia i principal teòric de Podem, va sorprendre el nodrit i expectant auditori estudiantil congregat dijous al vespre al Col·legi Major catòlic Elías Ahuja, a la Ciutat Universitària de Madrid.

Precedit per Jorge Lago, responsable de Cultura de la nova formació política, que va subratllar la repolitització després del 15-M com a desencadenant del desplegament de Podem, i Miguel Ardanuy, titular de les competències de Xarxes Socials i Participació, que va detallar les claus de la seva implantació, Monedero va parlar durant dues hores llargues, de peu, sense pausa i amb un llenguatge definit per alguns col·legials com a vibrant i per d'altres com a provocador. "El que ha perpetrat el Consell General del Poder Judicial contra el jutge [Pablo] Ruz", apartant-lo del cas Gürtel, "és un cop d'Estat legal que subverteix l'article primer de la Constitució", va avançar.

Monedero va recordar la seva estada a Alemanya, on va completar estudis a la Universitat de Heidelberg: "Després de tenir un atac d'hispanitis, me'n vaig anar a una botiga de discos i vaig demanar un de Carlos Cano; el venedor em va assenyalar el departament de música ètnica". I va explicar: "Aquell episodi em va fer adonar que l'eslògan Spain is different, inventat per Fraga sota el franquisme, intentava aplicar com a política d'Estat als espanyols la resignació com a pauta de conducta". Amb aquest argument, el dirigent de Podem va assenyalar: "A força de resignar-nos i de no significar-nos (políticament), ens convertien en insignificants". Inèrcia que, al seu parer, va continuar durant la Transició. "Però tots els consensos de la Transició han anat trencant-se".

Es va referir primer al consens sobre la monarquia. "Mentre el [llavors] rei Joan Carles es lamentava de l'atur juvenil, participava en caceres de 30.000 euros, disparant bales a la mare de Dumbo", va ironitzar. Un altre consens trencat va ser, segons va dir, el social i el de solidaritat, mitjançant els quals s'acceptava la legitimitat del règim del 1978 "a canvi d'una distribució de la riquesa que ara ha desaparegut". Segons va precisar, "a més de l'èxode a l'estranger dels qui van cometre l'error d'estudiar una carrera i haver de pagar per això marxant a la força d'Espanya, dels 45.000 universitaris espanyols que han hagut de deixar els seus estudis per falta de recursos econòmics; hi ha avui persones aquí que es fiquen al llit a les vuit del vespre perquè es moren de fred i no poden pagar la calefacció, mentre les companyies elèctriques es reparteixen abundants dividends".

Va destacar després que tota la plana major de Podem "ha contemplat Espanya [també] des de fora" i va afegir: "Alguns hem confirmat que els partits polítics eren presons on no afloraven els anhels de la ciutadania, sinó que prevalien únicament els dels professionals de la política i es comportaven com autèntics càrtels i qui no complia les regles no jugava [políticament]".

Monedero afirma que la informació i el dret a rebre-la és un bé públic, que no és propietat dels amos dels mitjans

"Pablo Iglesias i jo", va subratllar Monedero, "ens adonem que [el bipartidisme] estava llatinoamericanitzant Espanya", en referència a la prostració política i econòmica del continent sota les dictadures dels anys 1960-1990, mentre recordava a l'auditori, citant un pare de la Carta Magna del 1978 —que no va esmentar—, "que tres articles de la Constitució no es van discutir, sinó que es van imposar, un dels quals és el relatiu a la indissoluble unitat d'Espanya, redactat per l'Exèrcit".

A propòsit de Catalunya, Monedero va tornar a sorprendre els assistents afirmant que "Catalunya ja es va sentir nació a l'edat mitjana, molt abans que Espanya, ja que Espanya no es va percebre com a tal", segons la historiografia més recent, "fins al 1808, amb la Guerra de la Independència". Pel que fa a les insinuacions sobre si Podem s'alegrava per l'excarceració d'etarres, l'ideòleg de la formació política va dir: "Ens estremim quan un excarcerat [d'ETA] es vanta de seguir carregat d'inhumanitat".

Després d'una sèrie de preguntes, Monedero va dir que Carlos Floriano (PP) culpava els mitjans d'informació d'haver alçat Podem, i més endavant va assenyalar que la informació i el dret a rebre-la són un bé públic, que no és propietat dels amos dels mitjans, sinó de la ciutadania. "Quan van descobrir que la nostra presència augmentava les seves audiències, ens van trucar [a les tertúlies], quan deixem de generar interès…".

Quan un estudiant li va preguntar pel risc que si Podem es consolida, els capitals fugin d'Espanya, va respondre amb duresa que ell no es plegava a aquest xantatge i que els qui dubten sobre aquest tema "han de triar entre posar-se al costat dels 800.000 nens espanyols en situació d'extrema pobresa que passen gana o al costat dels creditors que exigeixen el pagament del deute", que va considerar parcialment il·legítim i al qual Podem sotmetrà a una auditoria prèvia si arriba al poder, com va anunciar, de la mateixa manera que "posarà fi a l'etapa de les biografies polítiques, de les portes giratòries i de la dictadura del capital financer sobre la política i la ciutadania".