Socialistes al seu laberint

El Govern socialista de Manuel Valls es disposa a emprendre una altra prova de força —en la qual intervenen sectors del seu partit i de la resta de l'esquerra francesa— entorn d'un projecte de llei concebut per augmentar el potencial de creació d'ocupació en un país que, fins i tot amb una taxa d'atur (10%) molt inferior a l'espanyola, es mostra particularment sensible a aquest problema. La batalla té a veure amb la desorientació de la socialdemocràcia a escala continental.

Malgrat tenir en contra mig centenar de diputats socialistes, el primer ministre creu disposar de majoria suficient per tirar endavant les modestes reformes impulsades pel seu ministre d'Economia, Emmanuel Macron. Aquestes reformes van des de l'autorització als comerços per obrir 12 diumenges a l'any (a diferència dels 5 actuals) fins a la liberalització de professions com notaris i oficials de justícia, l'autorització per privatitzar aeroports, la introducció de més competència en el sector de la distribució o la creació de línies privades d'autobusos.

L'impacte positiu en el PIB s'estima curt, tant per als partidaris de l'immobilisme com per als qui defensen reformes de més amplitud. El Govern ha decidit una política de petits passos per no crispar l'opinió pública, que vol que tot canviï però que no es toquin els pilars estatalistes i reglamentistes, com ha posat en relleu una recent i contradictòria enquesta.

La nova batalla comença en un context de pèrdua d'eleccions parcials per part del Partit Socialista. Mentrestant, l'expresident Nicolas Sarkozy intenta fer-se amb el control del partit de la dreta (UMP), però tant els processos judicials que té pendents com la falta de reformes de pes en el seu mandat anterior són altres problemes en contra seva.

Davant la dinàmica tradicional que enfrontava esquerres i dretes, la veritable bretxa actual en la política francesa és la que separa els sobiranistes —de dretes i d'esquerres— dels pragmàtics que volen engegar reformes i ajustar-se millor a les exigències pressupostàries de la Comissió Europea. La crisi dels que han estat els corrents centrals de la democràcia francesa deixa cada vegada més espai perquè el Front Nacional, encapçalat per Marine Le Pen, acabi arrambant amb tot.