Brussel·les adverteix que la banca espanyola continua sent “vulnerable”

Espanya i el seu sector financer progressen adequadament, però la ressaca de la crisi encara deixa  enormes bosses de vulnerabilitat. La Comissió Europea ha presentat avui la segona avaluació després del final del rescat financer espanyol que va obligar el Govern a demanar als socis europeus 40.000 milions d'euros després de la crisi de Bankia. El sector financer s'ha estabilitzat, va superar sense problemes els exàmens del BCE i continua reforçant-se, segons Brussel·les. I, encara així, l'informe està farcit de peròs. El fonamental és que l'economia i la banca espanyola s'han beneficiat de l'oasi als mercats amb pujades en les Borses i de la tranquil·litat en el deute públic: si tornen les turbulències (i aquí i allà hi ha senyals que això pot passar), tornaran a posar-se de manifest les debilitats. “Espanya no va poder escapar de l'últim embolic als mercats, i això demostra que continua sent vulnerable a canvis sobtats en el sentiment dels inversors globals”, diu l'informe. Espanya ja ha aconseguit reduir el seu elevat deute privat, però els nivells d'endeutament total segueixen prop del 300% del PIB i suposen "un desafiament per al sistema bancari".

La Borsa espanyola es va clavar una patacada a mitjan octubre davant les perspectives d'un llarg estancament de l'economia europea. I els mercats tornen a fer els senyals mixtos habituals previs a la tempesta: la caiguda del preu del petroli és el xoc extern que necessitava l'economia europea per apuntalar la reactivació, però alhora incrementa els riscos de deflació. I, sobretot, ha provocat sacsejades en els emergents: Rússia ha anunciat aquest dijous una pujada dels tipus d'interès del ruble fins al 10,5% del PIB i diversos països han patit greus depreciacions de les seves monedes durant els últims dies. A Europa, el risc fonamental, a més de l'estancament a llarg termini en l'economia, és polític i es concentra a Grècia, pendent d'unes incertes eleccions presidencials que podrien donar lloc a unes legislatives en les quals l'esquerra de Syriza surt com a clara favorita en les enquestes. Si això passa, no és descartable una reestructuració del deute sobirà grec, cosa que podria reactivar el temut efecte contagi sobre altres economies perifèriques.

Brussel·les manté el to general optimista sobre l'economia espanyola dels últims informes, però alerta dels riscos sobre la banca, el dèficit, les exportacions i, en fi, la mateixa recuperació. La Comissió Europea reconeix l'avanç en l'agenda espanyola de reformes, la consolidació fiscal i el sanejament del sector financer. Però sempre acompanya aquesta anàlisi en general positiva de nombrosos dubtes. Avisa que “algunes reformes importants” en l'àmbit laboral –el que més preocupa Brussel·les– encara no s'han començat; recorda els escassos progressos en la reforma dels col·legis professionals; alerta dels riscos de la debilitat econòmica generalitzada a l'eurozona sobre el sector exterior –que, junt amb el consum privat, ha tirat del carro de l'economia nacional durant els últims trimestres– i, sobretot, continua dubtant de la seva capacitat per complir el dèficit. En aquest últim punt, una mena de mantra a Brussel·les des de l'esclat de la crisi de deute perifèric, arriben els tocs d'atenció més severs: la reforma fiscal i els desequilibris a les comunitats autònomes poden desviar Espanya del camí de compliment amb la UE.

L'última anàlisi comunitària veu l'horitzó espanyol inequívocament més buit que fa dos anys, quan els problemes del sector financer i la incapacitat per aturar el dèficit (públic i, sobretot, privat) situaven Espanya com el pitjor alumne de la classe, només superat pel quartet de països que van demanar el rescat de les finances públiques: Grècia, Portugal, Xipre i Irlanda. El dramatisme, malgrat les alarmants xifres d'ocupació i l'absència de creixement, ha desaparegut en les casernes generals comunitàries, que avui venen Espanya com el model que cal seguir a la perifèria, després d'haver complert les recomanacions al peu de la lletra. Malgrat que l'operació de màrqueting ja fa diversos mesos que està en marxa i el focus de preocupació ha virat avui cap a França i Itàlia, el sistema financer –amb una mora superior al 23% i una millora de la qualitat dels seus actius molt lleu– continua sense obrir l'aixeta del crèdit. I Brussel·les segueix veient diversos talons d'Aquil·les en la feble recuperació espanyola:

Reforma fiscal desafiadora. La Comissió confirma els missatges d'avís enviats al Govern espanyol durant els últims mesos: els canvis proposats no són “neutrals respecte als ingressos” (l'Executiu de Rajoy calcula un impacte negatiu del 0,9%) i poden posar en risc la consolidació fiscal. En altres paraules: Brussel·les creu que la reforma, enfocada a l'any electoral del 2015, minvarà la capacitat de recaptació fiscal espanyola i tem que aboqui Espanya a incomplir els pactes. El dèficit públic espanyol, malgrat el lustre d'austeritat, tancarà l'any al voltant del 5,5% del PIB. Lluny de l'objectiu per al 2015, fixat en el 4,2%.

Reptes per al sector exterior. L'Executiu comunitari destaca els riscos derivats de la debilitat del sector exterior davant la feble recuperació de l'eurozona –on hi ha el gruix dels seus socis comercials–. “La deterioració de la demanda externa”, a més, “limita les perspectives de reducció ràpida de l'endeutament exterior”, segons Brussel·les. El deute total espanyol continua a l'entorn del 300% del PIB. El privat ha caigut 36 punts de PIB des de màxims, però segueix en el 182%; el públic prossegueix el seu avanç inexorable cap al 100% del PIB. "El despalanquejament avança però els alts nivells de deute privat, públic i exterior [del 93% del PIB, un de les més elevats d'Europa] suposen riscos per al creixement i un desafiament per al sector financer", apunta el resum executiu de l'informe comunitari.