El negoci editorial perd 1.000 milions en quatre anys

L'únic valor positiu del balanç de la situació econòmica del sector editorial és que a Catalunya llegeix llibres el 65% de la població de més de 14 anys. És una xifra per sota de la mitjana europea, que és del 71%, però que va creixent de manera sostinguda, ja que el 2012, per exemple, aquest percentatge era del 60,6%. Es llegeix més, però es compren menys llibres, motiu pel qual la salut econòmica del sector està molt tocada. La facturació de la venda de llibres al conjunt d'Espanya ha caigut uns mil milions d'euros en quatre anys: dels 3.109 milions el 2009 als 2.181 de l'any passat. Es tracta d'una indústria que té una gran concentració d'editorials a Catalunya –especialment a Barcelona–, ja que hi factura pràcticament 8 de cada 10 llibres de literatura i ficció en castellà que es venen a Espanya i un de cada dos llibres que consumeix el mercat espanyol. La caiguda acumulada de vendes des d'aquest mateix any ha arribat al 40%, la qual cosa col·loca el món dels llibres per sobre del 30% del descens del consum del conjunt de les arts escèniques.

“Però creiem que ja s'ha tocat fons, ja que des de l'inici del 2014 la caiguda se situa entre un 5% i un 6%, que seria la menor en els últims anys”, puntualitzava ahir el president del Gremi d'Editors de Catalunya, Daniel Fernández, en l'habitual radiografia del sector que precedeix al lliurament del Premi Atlàntida. Un guardó que aquest any –és la 29a edició– distingeix Joan Manuel Serrat per la seva contribució al foment de la lectura i pel seu compromís en la defensa cultural i de la propietat intel·lectual.

El president del gremi es mostrava esperançat en l'efectivitat de l'anunciat “pla de foment de la lectura i un pla integral per al sector”, que s'ha començat a enfocar amb el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. El seu departament ja va aprovar fa just tres anys –l'acte de la presentació va incloure una foto de família amb editors catalans– el Pla Nacional de Lectura (2012-2016), en el qual es desgranaven mesures de foment de la lectura, en general, i també d'actuacions com “suport financer a projectes i plans editorials amb línies d'aportacions reintegrables, amb una part de subvenció també reintegrables en funció dels resultats dels projectes”.

“Bé, jo no sé com està el desenvolupament d'aquell pla, però confio en el que volem dissenyar ara”, va subratllar el president del Gremi d'Editors, que té força clar quin tipus d'ajuda fa falta: “incentius directes a la venda de llibres i especialment a la dotació a les biblioteques”. El futur pràctic del nou pla estratègic també podria veure's avortat pel fet que el 2015 hi haurà eleccions autonòmiques i es tracta d'un instrument que requereix reunions periòdiques. “La primera es farà el gener de l'any vinent”, va subratllar Fernández. En les ajudes directes a la venda de llibres ja hi ha experiències, com el xec cultura que va implantar durant un temps el Govern basc, que reintegrava part dels diners que els ciutadans es gastaven en llibres.