L’excepcionalitat com a argument

Solucions excepcionals per a temps excepcionals. I a càrrec de personalitats excepcionals, lògicament. Aquest és un argument d'actualitat que exigeix algunes reflexions.

El que es vol fer és certament excepcional i fins i tot paradoxal. Amb la democràcia volem saltar-nos la regla de joc amb la qual funciona la democràcia. Amb la democràcia volem prescindir dels partits que serveixen com a instruments fonamentals de representació democràtica. Amb la democràcia intentem recuperar la unitat d'una societat que quan s'expressa políticament ho fa a través d'un pluralisme irrenunciable.

La democràcia que permet dur a terme aquesta difícil operació excepcional és la democràcia directa, que prescindeix de les regles perquè les construeix i improvisa en cada moment, supera els partits perquè ningú representa millor la ciutadania mobilitzada i resol la dificultat de la pluralitat mitjançant les votacions plebiscitàries en les quals tot es decideix sobre tot.

Amb la democràcia volem prescindir dels partits que serveixen com a instruments fonamentals de representació democràtica

Utopia? No, en absolut. La democràcia directa funciona perfectament quan troba l'individu excepcional, el dirigent adient, que sap dirigir-se i dirigir la ciutadania aplegada democràticament i sap aconseguir la seva adhesió plebiscitària. I és molt fàcil de fabricar: només cal donar-li mans lliures per proposar, convèncer, obtenir l'adhesió i actuar.

Moments excepcionals? Anem amb compte. És molt fàcil dictaminar que la situació és excepcional, però és molt més difícil aturar les solucions excepcionals conduïdes per dirigents excepcionals. Coneixem el preu que exigeix una democràcia sense regla de joc, sense partits i amb la unitat de lideratge superadora de la pluralitat política. És la negació mateixa de la democràcia sense adjectius i tot seguit l'anul·lació també de les llibertats polítiques individuals. La democràcia directa de tots és el més a prop que hi ha de la democràcia d'un de sol que vol dir la democràcia de ningú.