Valentí Puig dimiteix del CoNCA per la “deriva” sobiranista a Catalunya
L'autor mallorquí veu la filtració des del Parlament de la seva carta de renúncia com “una broma més de la situació institucional”
Els passos sociopolítics de Catalunya cap a la independència ja han tingut el primer efecte col·lateral en l'àmbit de la cultura catalana. La celebració de la consulta sobiranista del 9 de novembre i l'episodi consegüent de la present discussió sobre una hipotètica llista única d'opcions independentistes davant les properes eleccions autonòmiques haurien portat l'escriptor mallorquí Valentí Puig a presentar la seva dimissió com a membre del plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).
En la seva carta de renúncia, datada el dia 3 passat pel registre general del Parlament, Puig circumscriu clarament la seva decisió a un tema polític: “El principal motiu de la meva decisió és expressar un desacord profund amb l'actual deriva institucional de Catalunya”. Per això aclareix que “no tinc cap discrepància amb el CoNCA (...), al contrari: considero que és un espai que, més enllà de la política, pot contribuir –i de fet contribueix– a incentivar una cultura plural, inclusiva i de qualitat”.
L’escriptor també lamenta que avui l’ens tingui “moltes més limitacions”
Eixut de paraules, Puig s'ha remès al contingut de la seva missiva, una decisió amb la qual pretén, afirma, “recuperar la llibertat de dir el que vulgui; no vull tenir res a veure amb les institucions de la Generalitat, per això ja fa un temps que no assisteixo a les tertúlies de TV-3 ni de Catalunya Ràdio”.
L'escriptor s'ha mostrat especialment molest amb la filtració de la notícia, que ha avançat a mitja tarda d'aquest dimarts el setmanari digital El Triangle. “Em vaig comprometre amb el CoNCA a no dir res; això només ho sabien ells i la meva dona; la carta que circula porta el segell del registre del Parlament, o sigui que s'ha fet circular des d'aquí... Aquesta filtració no deixa de ser una broma més de la deriva institucional que viu avui Catalunya”, sentencia Puig.
Si bé en la missiva Puig assegura que “ha estat un honor i un plaer” participar en una institució en què “hi ha un clima que contrasta de manera notòria amb les divisions que ara mateix es veuen en la vida pública catalana”, l'escriptor admet que “el CoNCA d'avui té moltes més limitacions que en l'etapa anterior”.
Un entitat d’existència tempestuosa
La dimissió de Valentí Puig no és la primera en la curta vida del CoNCA, l'organisme creat per la Generalitat el 2008 durant el tripartit presidit pel socialista José Montilla i nascut per “organitzar la política de suport i promoció de la creació artística i cultural de Catalunya”.
El seu primer director, l'escriptor i periodista Xavier Bru de Sala, va dimitir sis mesos després de ser nomenat, al setembre del 2009, per desacord en la reducció del pressupost de l'entitat i entre acusacions de la resta dels membres d'“excés d'autoritarisme”.
Al cap de dos anys, al novembre del 2011, deu dels onze membres del plenari, entre ells el president, Francesc Guardans, van deixar el càrrec perquè consideraven que la llei òmnibus que preparava el Govern d'Artur Mas buidava de contingut i convertia l'organisme en irrellevant, sobretot després que se sabés que es reduïen d'11 a 6 els membres del plenari. Tan sols va continuar la crítica d'art Pilar Parcerisas, que va mantenir el càrrec fins que van ser nomenats els nous membres al juny del 2012.
Puig va ser escollit membre del plenari del CoNCA pel Parlament el juny del 2012 per majoria absoluta, juntament amb David Albet, Mercè Gisbert, Isona Passola, Gemma Sendra i Carles Duarte, que és qui exerceix de president.
“Em sento bé en la cultura catalana; no sóc de dretes, sóc conservador, per això simpatitzo amb un catalanisme molt clàssic”, va assegurar Puig l'11 de novembre passat durant la presentació de la seva última novel·la, La vida és estranya. Tan respectuós en les formes com profund en el contingut de les seves crítiques, Puig sempre s'ha mostrat disconforme amb el procés sobiranista iniciat a Catalunya; en aquesta línia, en els últims articles publicats en aquest diari, com el que va aparèixer el 29 de novembre sota el títol La societat civil d'Artur Mas, ja apuntava que l'acceleració cap a la secessió que marca el full de ruta del president català ignorava la creixent divisió en la societat catalana, de la qual la seva dimissió del CoNCA es podria llegir com un exemple.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.