Els ingressos dels escriptors en català han caigut un 30% en set anys

El treball, fet mitjançant un exhaustiu interrogatori als que van voler contestar, 239 dels 1.262 afiliats, evidencia que els escriptors tenen cada vegada més problemes per viure de la professió, ja sigui escrivint llibres, articles de premsa, guions o fent classes en tallers d'escriptura. Amb els resultats a la mà, els escriptors enquestats van ingressar de mitjana el 2013 uns 3.800 euros anuals pel seu treball i el 2007 en van percebre 5.600. És a dir, que en set anys, els ingressos per feines d'escriptura dels membres de l'AELC han baixat un 31,5%. Una disminució que castiga especialment les dones en contraposició amb els homes, que els doblen en retribucions. “La percepció generalitzada és que, a més, el sector no ha sabut reaccionar, que no s'ha tingut prou suport públic i que les polítiques de retallades han afectat de forma directa en la creació”, ha explicat Guillem-Jordi Graells, president de l'entitat, en la presentació del treball.

Són molt pocs, un 8%, els enquestats que poden dir que la literatura representa més del 50% dels seus ingressos i que gran part procedeix de les retribucions per articles publicats. Per a la gran majoria, un 85%, el que perceben per la seva activitat literària és inferior al 15% del que perceben globalment i, en una alta proporció, un 34%, tenen com a treball principal la docència en tots els nivells: des de la primària a la universitat. I hi ha un 8%  més d'un tercer grup d'escriptors, les retribucions literàries dels quals representen entre el 15% i el 50% del total.

Els autors de poesia i narrativa segueixen una tendència a tenir menys retribució que els que es dediquen a l'assaig, al teatre i a les publicacions tècniques. La caiguda d'encàrrecs s'ha xifrat en un 20% i les estratègies per trampejar la situació han passat, segons els enquestats, per reduir el consum cultural (21%), augmentar la jornada laboral (12%), la formació en ús de tecnologies i cursos (11%), el canvi a editorials més petites (un 19%) i l'autoedició (un 10%). Una altra dada reveladora de les dificultats econòmiques és que en l'enquesta duta a terme fa set anys, el recurs a les subvencions públiques per a la creació en català només es veia com una estratègia de futur per un 18% dels preguntats, un percentatge que s'ha disparat gairebé a un 47% en l'enquesta tancada l'any passat.