Un poder excessiu

La insistència del Ministeri de l'Interior a legalitzar la intercepció de comunicacions, sense permís judicial previ, planteja el dubte de quins motius té l'Executiu per demanar un poder tan ampli. L'espionatge per mitjà de telèfons i Internet ha donat origen a prou escàndols en el món democràtic —també a Espanya— com per desconfiar de la concessió de poders desmesurats a qualsevol Govern. Sobretot si no s'al·leguen causes veritablement excepcionals que ho requereixin.

La qüestió va saltar a l'opinió pública divendres passat, quan el Consell de Ministres va aprovar un projecte de reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal que inclou la possibilitat de permetre 24 hores d'escoltes i rastrejos sense autorització judicial. La condició és que s'utilitzi en cas de delictes d'“especial gravetat” i que es comuniquin al jutge com a màxim al cap d'aquestes 24 hores.

La primera d'aquestes condicions resulta insuficient. Quins delictes són d'especial gravetat i qui aprecia que ho són? Fins ara es tracta d'una competència reservada al jutge, excepte en casos de terrorisme. Ara l'Executiu vol estendre aquest poder a altres situacions imprecises i assenyala dues autoritats polítiques (el ministre de l'Interior o, en defecte d'això, el secretari d'Estat de Seguretat) com les que han de prendre la decisió d'“acordar la mesura d'investigació pertinent”.

No n'hi ha prou amb les apel·lacions generals a fiar-se del Govern: ni de l'actual ni de cap altre. Els ciutadans poden estar disposats a acceptar limitacions en les seves llibertats en honor de la seguretat, però l'Executiu no ha d'atribuir-se la facultat de decidir en quina mesura és correcte ingerir-se en la intimitat dels altres, sense explicar les poderoses raons que el porten a legalitzar un permís genèric per fer-ho. La democràcia implica un joc de contrapesos i, mal que pesi als defensors de la primacia de la seguretat sobre les llibertats, així ha de mantenir-se.

El projecte en qüestió ressuscita un altre aspecte anunciat temps enrere, que és l'autorització a la policia per utilitzar virus troians, és a dir, programes informàtics que penetren en ordinadors particulars o corporatius sense ser advertits. Encara que per a això s'exigeixi permís judicial, cal ser conscients del poder que això implica, igual que la instal·lació de càmeres i micròfons en domicilis i a les cel·les de detinguts.

És cert que l'enorme desenvolupament d'Internet requereix respostes d'investigació proporcionades als riscos que circulen per la Xarxa, i que hi ha un gran buit legal sobre aquest tema. Ara bé, una regulació com l'esbossada pel Govern ha de contenir severes restriccions de procediment i un imprescindible control judicial. Cal no oblidar mai que la confidencialitat de les comunicacions és un dels drets fonamentals protegits per la Constitució.