Inspectors sense condicions a Bankia

Dos veterans inspectors del Banc d'Espanya, Víctor J. Sánchez Nogueras i Antonio González Ruiz, convertits en pèrits del jutge Fernando Andreu des de fa dos anys, han sacsejat el vesper del sistema financer. Dijous es van fer públics els seus informes, que qüestionen la veracitat dels comptes de Bankia el 2010, 2011 i la sortida a Borsa, sota la presidència de Rodrigo Rato, així com la reformulació posterior de l'actual equipo gestor, capitanejat per José Ignacio Goirigolzarri, al maig del 2012.

Els dos experts, que fa gairebé dos anys que treballen per a l'Audiència Nacional, han qüestionat la tasca del Banc d'Espanya en la crisi, la de la CNMV i la de l'auditor Deloitte. Aquestes institucions dubten de les conclusions dels documents, igual que Rato i Goirigolzarri. Tot i això, fonts financeres creuen que la rotunditat de les seves acusacions es deu al fet que han escrit “sense cap condició” de les autoritats supervisores. “Poden haver comès algun error, però dubto que tinguin grans errors en les qüestions rellevants. Han tingut temps per veure-ho tot amb calma i són experts. Saben les conseqüències del que han escrit”, apunta un veterà del Banc d'Espanya.

L'actuació de Sánchez Nogueiras i González Ruiz recorda la reclamació dels inspectors el 2013, quan es van queixar que, durant la crisi, els caps del Banc d'Espanya van endolcir els informes per evitar que sortissin a la llum greus problemes d'algunes entitats. “Entre l'informe de la inspecció i la presa de decisions de la Comissió Executiva del Banc d'Espanya hi ha un excessiu nivell de filtres que només tenen sentit per modular les conclusions de la inspecció”, assegurava l'informe elaborat pels inspectors en aquell moment. Fins i tot van acusar l'equip de l'exgovernador Miguel Fernández Ordóñez de “mirar cap a un altre costat” quan apareixien indicis de delicte, cosa que s'ha recordat en saber-se les operacions delictives que estan en mans de la Fiscalia.

La gravetat de l'assumpte va fer que la troica (FMI, BCE i Comissió Europea) inclogués al memoràndum del rescat a la banca un article que va canviar el sistema intern d'inspecció del Banc d'Espanya per evitar que es poguessin ocultar deficiències detectades. L'economista José Carlos Díez coincideix en la crítica: “És revelador que s'hagi descobert el maquillatge en un treball per al jutge i no per al supervisor”.

Tots els ulls estan posats en aquestes 406 pàgines i ja han començat a sentir-se dures crítiques. Segons fonts properes als inspectors, tots dos eren conscients de la gravetat de les acusacions, però es juguen el seu prestigi en la investigació.

És difícil dubtar de la seva preparació tècnica. Antonio González Ruiz té més de 13 anys d'experiència. Víctor Sánchez uns 25. Aquest últim va treballar al FROB amb Mariano Herrera, actual director general de Supervisió, cosa que fa pensar que és una persona de la seva confiança. Tots dos van ser escollits entre més de 440 inspectors pel mateix Banc d'Espanya quan els va reclamar Andreu.

L'organisme presidit per Luis Linde sabia que havia d'enviar veterans a l'Audiència per a una missió difícil. Els que els coneixen diuen que són “fiables” i que no amaguen el que pensen encara que alguns busquen raons ocultes en el tret dels inspectors. Per la seva trajectòria professional, és difícil pensar en vendettes contra la seva institució. La investigació ha estat explicada amb detall al jutge, que va enviar a les parts personades el que s'ha convertit en el cop més fort a la credibilitat dels supervisors des de l'enfonsament de Bankia el 2012.

L'efecte dels informes ha arribat a Brussel·les, que va acceptar els comptes com a base de la recapitalització de Bankia amb 18.000 milions, al marge dels 4.400 milions injectats abans per l'Estat. Des de la Comissió Europea s'ha dit que “els errors” als comptes els han d'aclarir les autoritats espanyoles.

UPyD, que juntament amb l'associació 15MpaRato han impulsat aquest cas, ha demanat la imputació d'Ordóñez, Julio Segura i Francisco Celma, soci de Deloitte. Algunes fonts creuen que els escrits també esquitxen l'actual governador, Luis Linde i el sotsgovernador, Fernando Restoy, que va ser vicepresident de la CNMV quan Bankia va sortir al parquet. Mentrestant, el Govern accepta que s'estudiï “el passat de Bankia”, no el present, com si fos un tema que afectés l'anterior Executiu socialista, encara que l'entitat sempre va estar dirigida per homes del PP. D'altres, com Toni Cantó, d'UPyD, opinen que els inspectors només han ensenyat “el que d'altres van voler tapar”.