Democràcia sense cognoms

Disfressar els interessos personals de grans ideals és un estratagema molt vell en política; quan aquests grans ideals toquen els fonaments d'una societat, s'està jugant amb foc. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, vol aprovar, contra vent i marea, una controvertida llei que, amb el pretext de consagrar Israel com a Estat jueu, assegura la tranquil·litat del cap de Govern enfront dels sectors més radicals del seu electorat i entre alguns dels seus socis a l'Executiu, però col·loca Israel en un precipici jurídic, ja que fa prevaldre el caràcter jueu sobre les altres lleis del país. I una cosa molt pitjor: pot consagrar legalment la discriminació col·lectiva del 24% dels israelians.

Obstinar-se, 66 anys després de la independència, a subratllar el caràcter jueu d'Israel és una obvietat innecessària. Està recollit al pla de partició de l'ONU de 1947, a la declaració d'independència de 1948 llegida per Ben-Gurion, a la bandera, l'escut i fins i tot a la parla general, en diversos idiomes, en què sovint s'utilitza “Estat jueu” com a sinònim d'Israel. Que el president palestí, Mahmud Abbas, no el vulgui reconèixer no ha de ser motiu per convertir aquesta dada en una llei bàsica del país –Israel no té Constitució com a tal, sinó 11 lleis fonamentals– tret que Netanyahu tracti d'elevar-lo al rang de categoria absoluta i escull insuperable de desacord (cosa que no hauria de passar d'un punt de discrepància important però superada pels fets). I que vulgui a més usar-lo com a escaramussa en la política interna israeliana.

La iniciativa de Netanyahu col·loca al llindar de ciutadans de segona categoria una mica més de dos milions d'israelians –1.700.000 àrabs i 300.000 d'altres confessions– que no són jueus. El primer ministre assegura que els seus drets individuals seguiran sent reconeguts com a tals en igualtat de condicions amb els altres, però calla respecte al que passarà amb els seus drets com a minories. Simplement quedaran relegats perquè, segons la llei, tindrà preeminència el caràcter jueu. Per cert, Netanyahu va sotmetre per primera vegada al seu Consell de Ministres aquesta iniciativa dies després que un policia israelià de religió drusa morís defensant els seus conciutadans jueus que resaven en una sinagoga quan van ser víctimes d'un atac terrorista palestí.

La democràcia no té cognoms. Quan els porta és menys democràcia. Israel no necessita posar el cognom jueu a la seva.