Un nou Primer Foli engrandeix el misteri de Shakespeare

La biblioteca de Saint-Omer, al nord de França, va descobrir fa una setmana que albergava, sense que ningú se n'hagués adonat en 400 anys, un exemplar d'un dels llibres més importants (i valuosos) de la història de la cultura Occidental: el Primer Foli, una primera edició de les obres de Shakespeare. "La identificació d'aquesta còpia, fins ara desconeguda, serà un motiu de celebració nacional entre els nostres col·legues francesos shakespearians", va assegurar l'investigador Paul Edmondson a un dels diaris més autoritzats per parlar d'aquest assumpte, l'Stratford-upon-Avon Herald. La troballa ha tornat a posar d'actualitat el llibre, publicat el 1623, que reuneix 36 de les 38 obres conegudes del dramaturg i que, com tot el que envolta el poeta, està envoltat de preguntes sense resposta.

No s'ha trobat cap manuscrit original de Shakespeare –de fet, només s'han trobat 14 paraules de pròpia mà, sis de les quals són signatures en les quals, a més, va escriure el seu nom de manera diferent–; i amb prou feines hi ha retrats fiables de l'escriptor –un dels quals és el que serveix de portada al Primer Foli–. Com escriu Bill Bryson al seu deliciós assaig Shakespeare (RBA): "No sabem si va deixar alguna vegada el Regne Unit. No sabem qui van ser els seus companys ni com es divertia. La seva sexualitat és un misteri inescrutable. Només un petit nombre de dies de la seva vida sabem amb certesa on va ser. I no tenim cap document sobre les seves aventures durant els vuit anys crucials en els quals va deixar la dona i els tres fills a Stratford i es va convertir en un dramaturg a Londres". No obstant això, prossegueix Bryson, cap obra literària ha estat examinada amb tanta devoció: "La seva obra conté 138.198 comes i 15.785 signes d'interrogació; els seus personatges parlen d'amor 2.259 vegades i, d'odi, només 226. Ens va deixar 884.647 paraules que formen 31.959 diàlegs en 118.406 versos". I tot això, el misteri de la seva vida i la certesa del seu geni, han arribat fins a nosaltres gràcies a l'edició trobada a França.

Tampoc es pot dir que les coses estiguin gaire clares entorn del Primer Foli. Els actors John Heminge i Henry Condell el van publicar per primera vegada set anys després de la mort de Shakespeare amb un pròleg de Ben Jonson al preu absurd d'una lliura –l'equivalent a uns 3.000 euros actuals–. Ni podem dir quants exemplars se'n van imprimir (entre 700 i 1.000 és el més probable) ni quants han arribat fins a nosaltres: la xifra balla entre 220 i 240 perquè alguns exemplars estan molt incomplets i els experts mantenen obert un debat sobre el que és un Primer Foli o no ho és. El que sí que se sap amb certesa és el que val ara: es van pagar quatre milions d'euros per un exemplar en una subhasta a Sotheby's el 2006.

L'historiador britànic Peter Ackroyd defineix així el llibre a Shakespeare, la biografia (Edhasa): "El fet que al principi s'incorporés la llista d'actors demostra que no només va ser una celebració literària, sinó teatral. Potser es va convertir en tema de discussió entre Shakespeare i els seus col·legues abans que li arribés la mort i fins i tot és possible que alguns textos s'imprimissin a partir de la transcripció corregida pel mateix dramaturg. Sigui com sigui, la major part dels títols estan escrits per Ralph Crane, un amanuense professional que amb freqüència va treballar per a les companyies teatrals".

Fins llavors, a més dels sonets, només s'havien publicat 16 obres de Shakespeare i de forma molt potinera –transcripcions del que es recitava al teatre sense el control de l'autor–, cosa que era relativament normal en l'època atès que les peces eren per ser vistes i sentides (tampoc ara s'editen la majoria dels guions). Gràcies al Primer Foli es coneixen Machbeth, La tempesta o Juli Cèsar; de fet, gràcies a aquesta edició Shakespeare és Shakespeare i no un dramaturg més de l'era isabelina. Així ho explica Luis Astrana Marín (1889-1959), el traductor clàssic del poeta al castellà, en la seva preciosa edició de les obres completes d'Aguilar: "Cap d'aquestes edicions ho va ser amb el consentiment de Shakespeare, sinó que va ser el treball d'editors pirates que es movien entorn dels autors teatrals, de còpies fetes d'oïda durant la representació i farcides d'errades".

Quatre-cents anys després de tot això, el setembre passat, segons va revelar dimecres passat el diari local La voix du Nord, el bibliotecari Remy Cordonnier es va topar mentre preparava una exposició amb un llibre que, encara que havia perdut la portada, s'assemblava molt a un d'aquells exemplars. La biblioteca de Saint-Omer va ser una de les més importants de l'Europa medieval i alberga innombrables tresors, com una Bíblia de Gutenberg. Es va posar en contacte amb Eric Rasmussen, un expert nord-americà en Shakespeare, que va viatjar fins a la ciutat francesa i que va autenticar la setmana passada el llibre.

Edmondson, director del Centre Shakespeare a Stratford-upon-Avon, citat de nou pel diari local, explica que la troballa va molt més allà que el nombre de primers folis disponibles hagi passat de 220 a 221 (o de 240 a 241): "A causa de la manera en què s'imprimia al segle XVII, cada còpia és única". Bill Bryson relata al seu llibre una visita a la biblioteca Folger de Washington, que té la col·lecció més gran del món d'aquesta edició (una de cada tres de les quals es conserven), que han examinat fins i tot amb microscopi. "El que no deixa de sorprendre'm és que estava feta molt malament. Fan falta molts primers folis per prendre decisions sobre el text definitiu", li va explicar un dels conservadors. Cada avenç en el coneixement de Shakespeare és, en el fons, un nou pas cap a l'interior del seu misteri.