Acceleració

Després del 9-N, pausa o acceleració? Acceleració, proposa el president Artur Mas. Investit en la condició de líder del sobiranisme català que a hores d'ara ningú li nega ni disputa, Mas ha decidit que el moment de mobilització màxima que viu l'univers catalanista no es pot desaprofitar. Cal continuar, i cal fer-ho immediatament, va explicar ahir. Cal aprofitar l'embranzida i elevar l'ambició. Si fins al 9-N l'objectiu era fer un referèndum o una consulta, a partir d'ahir la proposta és fer tant aviat com es pugui unes eleccions al Parlament en les quals el moviment independentista pugui votar, nítidament, sense equívocs, sí o no a la creació d'un Estat català. D'una manera que ningú, a Catalunya mateix i fora de Catalunya, a Espanya i fora d'Espanya, pugui tenir cap mena de dubte sobre l'existència o no d'una majoria suficient favorable a aquesta proposta.

Els altres, que votin el que vulguin. Però els partidaris de la independència han de poder votar una candidatura que els ho proposi, argumenta Mas. Si no la tenen, el procés endegat fa dos anys s'atura. Vistos els resultats polítics aconseguits amb la consulta simbòlica del 9-N, Mas es ara mostra decidit a repetir la fórmula. És a dir, com que el Govern del PP continua entossudit en la posició que manté des de la campanya contra l'Estatut d'Autonomia del 2006, que Mas sintetitza com l'actitud del no a tot allò que vingui de Catalunya, no es pot fer altra cosa que prescindir-ne i tirar endavant amb les possibilitats legals a l'abast. Que són aquestes: eleccions al Parlament que els partits i els electors convertirien en el plebiscit nacional negat per Rajoy.

El pla era conegut i ahir Mas i va afegir poques concrecions, però importants: el calendari n'és una, i el recurs a independents i tècnics en la candidatura que proposa n'és una altra. El més important, però, és la decisió de fer-ho. Si l'oferta no és acceptada pels altres partits catalans, serà la seva responsabilitat. Això val per a tothom, però especialment per a Esquerra Republicana. Amb un calendari que proposa un horitzó de dos anys per tenir un Parlament que redacti un projecte de Constitució catalana és difícil que els republicans puguin oferir una alternativa susceptible de crear un consens ampli. El llenguatge corporal d'Oriol Junqueras en acabar el discurs de Mas indicava que no li agradava gaire el dilema en què es troba. Haver d'acceptar el lideratge i la proposta de Mas o, a la pràctica, posar fi al procés.