_
_
_
_

La Generalitat triga gairebé dos mesos a pagar als seus proveïdors d’educació

L'Executiu català al·lega que Hisenda “limita” les seves “decisions financeres”

Lluís Pellicer

Els proveïdors del Govern de la Generalitat triguen una mitjana de 39,42 dies a cobrar les seves factures. Aquest és el càlcul publicat ahir pel Departament d'Economia i Coneixement, que ho ha calculat mitjançant la metodologia fixada per Hisenda. Aquesta, no obstant això, suposa que les Administracions excloguin els 30 primers dies de vida de la factura des de la seva entrada al registre administratiu, per la qual cosa en realitat les empreses triguen una mitjana de 69,42 dies a cobrar.

Más información
El pagament a les farmàcies provoca un nou enfrontament entre Montoro i Mas-Colell (castellà)
L'Estat duplica el temps de pagament de les seves factures de despesa corrent (castellà)
La Generalitat rebrà 1.700 milions menys per pagar a proveïdors (castellà)
La morositat de la Generalitat enfonsa les ONG de cooperació (castellà)
La Generalitat, entre els morosos de l'alcalde Trias (castellà)

La morositat de l'Administració catalana és superior en el cas dels proveïdors d'educació. Segons les dades de la Generalitat, aquests perceben el seu deute al cap de 57,35 dies (87,35 dies des de la presentació de la factura). Les empreses relacionades amb l'àmbit sanitari cobren al cap de 41,81 dies (71,81) i els serveis socials ho fan al cap de 6,41 (36,41). Aquestes dades corresponen als deutes amb proveïdors fins al 30 de setembre, la qual cosa no inclou alguns impagaments a entitats socials anunciats durant l'octubre. Per a la resta dels proveïdors comercials, el període mitjà per satisfer els pagaments és de 39,10 dies (69,10).

La Generalitat ha expressat en un comunicat la seva “màxima voluntat de realitzar els pagaments pendents”, però ha afirmat que les seves decisions “en matèria financera” estan “àmpliament limitades” per les “exigències imposades des de l'Estat”. En concret, la Generalitat en cita quatre: les derivades de l'adhesió a mecanismes de liquiditat; la Llei d'Estabilitat Pressupostària —votada per PP, CiU i UPyD—; els objectius de dèficit i els de deute públic. En cas que una comunitat superi durant més de dos mesos els 30 dies fixats per llei, el Govern espanyol podrà retenir fons del sistema de finançament.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_