“Benvolgut Sant Pare: també van cometre abusos amb un amic meu”

“Benvolgut Sant Pare: (…) tinc 24 anys i sóc membre supernumerari de l’Opus Dei”. Amb aquestes paraules, precedides del nom complet de la víctima (que s'omet perquè era menor d'edat quan van succeir els fets), comença la carta que, abans de l'estiu, va escriure un jove de Granada al papa Francesc i al text íntegre del qual ha tingut accés EL PAÍS. El que mai va imaginar el remitent és que el mateix Papa li telefonaria al mòbil per demanar-li perdó “en nom de l'església de Crist”, expressar-li la seva solidaritat davant el “sofriment” que havia viscut durant ‘adolescència com a escolà d'una parròquia de Granada, la de Sant Joan Maria Vianney, i assegurar-li que es depurarien responsabilitats. Quan la víctima, dins del cotxe, estava parat en un semàfor a les 17.23 hores del 10 d'agost, a l'altra banda del telèfon, amb un número desconegut, algú va dir: “Parlo amb el senyor…?” “Sí, sóc jo, qui és?” “Bona tarda, fill, sóc el pare Jorge”. “No conec cap pare Jorge”, va respondre el conductor, de pèl ros i ulls clars. El papa es diu Jorge Mario Bergoglio. “Fill, asserena't, sóc el papa Francesc”. El jove es va quedar gelat. Va ser quan el Papa li va demanar disculpes, entre altres coses, “per aquest gravíssim pecat i gravíssim delicte”, va dir.

Francesc havia llegit la seva carta, el contingut de la qual és colpidor i que ha destapat el cas d'un sospitós i nodrit grup de sacerdots de Granada, molt amics entre si, que captaven escolans per a la parròquia amb el pretext d'infondre'ls una vocació religiosa però que, en realitat, amagava un submón de pràctiques sexuals desenfrenades no exemptes d'orgies i masturbacions col·lectives. Però amb menors pel mig. Un jutge de Granada ha obert diligències, que estan sota secret, per agressions sexuals continuades en el temps.

L'origen d'aquesta investigació és la carta enviada al papa Francesc, encara que posteriorment la víctima va acabar anant a una comissaria i ampliant i detallant els fets que descriu en la missiva.

El jove comença dient al Papa que per la seva vida han passat “nou sacerdots” que li han “fet molt de mal”, a ell, i a almenys “quatre persones” més, que, explica, “han hagut de passar el mateix turment que jo”. I detalla els noms complets de quatre capellans. En concret es refereix al presumpte cap del clan, R. M., al qual defineix com “el director” i després aporta les identitats d’F. J. (un dels jutges eclesiàstics de la diòcesi) i les dels també sacerdots M. M., A. M. i la de J. C. M. Després de la intervenció papal, l’Arquebisbat de Granada va obrir una investigació canònica i va apartar tres d'aquests sacerdots dels oficis religiosos. “Entre aquests sacerdots”, recorda a la carta la víctima, “hi ha dues parelles de germans”. Tots, afegeix, “venen una fraternitat i filiació poc comuna entre sacerdots”.

La missiva conté passatges molt durs i dramàtics. Explica el jove que va començar a anar a la citada parròquia, en què va fer catequesi i la comunió quan només tenia “set anys”. Té un altre germà i els seus pares viuen just al costat del temple. Tota aquesta activitat parroquial va fomentar, assenyala el llavors menor, “la meva relació, confiança i proximitat amb R.” (en al·lusió al considerat cap del clan, integrat pels nou capellans, i dos seglars, i conegut a Granada com Los Romanones).

Bergoglio va demanar disculpes “per aquest gravíssim pecat i gravíssim delicte”

Aquesta confiança es va traduir aviat en l'inici de visites, “els diumenges a la tarda”, a una casa situada al carrer Pavía de Granada, al barri del Zaidín, i propietat d'un dels membres del clan, en què, entre altres coses, acostumaven a reunir-se i, en ocasions, presumptament, organitzar orgies, enmig de proclames a favor del sexe sense distinció. “Perquè l'amor és lliure i eleva l'esperit”, solia dir-li el cap per justificar tota mena de pràctiques sexuals. Amb exhibicionisme inclòs.

“Fins als 16 anys”, va escriure el jove al Pontífex, “vaig tenir un compromís estable amb la parròquia (…) però d'anar només a missa, també vaig començar a visitar amb freqüència la casa parroquial. Allà passava caps de setmana sencers: estudiava, estava amb ells… Això em va suposar constants discussions amb els meus pares, que no entenien per què passava tant de temps a la parròquia”.

S'han obert diligències per agressions sexuals continuades

Si s'ha de jutjar per la missiva, les reprimendes familiars no el van fer desistir. I, lluny de disminuir, va créixer la seva inclinació per la parròquia. “R. (el cap i rector principal de l'església) em va convèncer que si hi havia la possibilitat que jo tingués vocació, havia de participar molt més de la vida entre ells i anar deixant a poc a poc la meva família. (…) Seguint els seus consells, vaig deixar la casa dels meus pares amb 17 anys i vaig anar a viure a la casa parroquial amb R. i dos laics”, els noms dels quals també facilita al Papa. Es tracta de S. Q. i M. F. Les diligències judicials estan sota secret sumarial i en període d'investigació i s'ometen els noms per no perjudicar les perquisicions. Per convèncer-lo que havia de separar-se de la família, el cap del clan li reiterava que només accedeixen a la vocació aquells que s'atreveixen a deixar “el pare, la mare i la terra pel regne dels Cels”.

El denunciant explica que, amb 17 anys, després d'haver estat un temps amb ells, “vaig descobrir”, diu al Papa, “la gran farsa que aquest home [es refereix al cap] tenia muntada”. Mai no va dormir sol. “Mai no vaig tenir llit propi a la casa parroquial, havia de dormir al seu llit diàriament”, detalla a la carta. I tampoc no va tenir llit propi als altres immobles fora de la parròquia als quals anava amb ells els diumenges.

La víctima explica que passava els caps de setmana a la casa parroquial

El jutge que instrueix aquesta qüestió investiga un total de 19 cases, pisos i xalets distribuïts per la província de Granada i que pertanyen als membres del clan. Dos d'ells van sumar a aquesta opulenta comunitat de béns una herència de diners i pisos taxada en uns tres milions d'euros i que va llegar, el 2009, a aquests capellans una farmacèutica de la localitat granadina d’Órgiva, els veïns de la qual segueixen encara sorpresos pels ardits que van desplegar alguns membres del clan per dissuadir la dona gran sense descendència que ells havien de ser els marmessors de les seves propietats quan ella morís. Quan va arribar l'herència, el remitent de la carta papal ja havia fugit de la parròquia (avui és professor universitari, i, malgrat tot, conserva la fe); tot i que en la missiva mostra el pressentiment que, després de la seva marxa, altres menors van poder passar pel mateix. En alguns dels habitatges del clan (entre els quals, a més, hi ha un dúplex al municipi costaner de Salobreña i un xalet situat a la falda de Sierra Nevada, a Pinos Genil), es van produir els abusos sexuals que indaga el jutge.

“Les pràctiques sexuals més freqüents anaven des de massatges fins a masturbacions i petons a la boca”, explica el jove a Francesc. Ell les va mantenir amb almenys tres dels sacerdots i un seglar, els noms dels quals concreta en la carta al Papa; on, “per vergonya”, segons fonts de l’entorn, amb prou feines entra en els detalls (després, davant la policia, sí que els va donar, i d'ells es desprenen greus delictes d'agressió sexual a un menor, ja que els investigadors sostenen que en aquests jocs sexuals, i donada la condició de minoria d'edat del denunciant, hi havia una situació d'abús d'autoritat dels capellans fruit de la dependència creada). “A la resta de sacerdots no els vaig veure participar, però sí que estaven informats del que es feia a l'habitació d'aquest home”. Es refereix a R., principal executor de les activitats sexuals, en què, presumptament, també van intervenir noies. Al·ludeix a dues que ell coneix, però no ho afirma amb rotunditat.

“Vaig descobrir la gran farsa que aquest home té muntada”, diu

“Durant aquell temps vaig sentir que em tornava boig: sempre m'havien agradat les dones i em vaig trobar que estava vivint una sexualitat entre homes que a més eren sacerdots, que se suposa que havien de viure sota els principis de la castedat i el celibat apostòlic”.

“He portat aquest afer amb absoluta prudència per no desgastar l'Església”

“Benvolgut Sant Pare”, continua el denunciant, “avui sóc professor (…), però per culpa d'aquest sacerdot he desenvolupat un trastorn d'ansietat generalitzat (…) En acabar la selectivitat l'any 2008 vaig deixar la parròquia i la relació amb R. (…) Em consta que també van cometre abusos amb un amic meu, però va marxar en veure el que passava allà. Va veure la llum i va poder escapar-se de tot això. Benvolgut Sant Pare, aquest tema és d'una gravetat considerable. Des que me’n vaig anar amb 18 anys i fins ara que en tinc 24, mai no havia pensat que informaria d'això a ningú, però em preocupa que aquestes pràctiques s'estiguin fent també amb una amiga meva (…) Sé que aquesta carta potser serà motiu d'escàndol. No busco res per a mi, però sí que em preocupa que aquests senyors puguin estar arruïnant la vida d'altres joves. Mil vegades he desitjat explicar-ho tot als meus pares… però no ho he explicat a ningú. He portat aquest afer amb absoluta prudència per no desgastar l’Església ni tants ministres que fan tant de bé a les ànimes. (…) Benvolgut Sant Pare, entenc que és inacceptable que aquestes persones puguin estar fent mal a nens i nenes… Li demano que no resti impassible davant això (…) Mai no he volgut portar-ho als tribunals, però estic disposat a fer-ho si és necessari”.

Després d'aquesta carta, el denunciant va rebre dues trucades del papa, l'abans esmentada i una altra posterior, dient-li que s'arribaria fins al final i que no li semblava bé que només tres capellans haguessin estat apartats de l'exercici en l'expedient obert per l’Arquebisbat de Granada. Ara, aquest afer el porta un jutge i és imminent que citi a declarar els quatre principals implicats, començant pel considerat presumpte cap del clan.

És imminent la citació del jutge als quatre principals implicats