La reinserció dels poderosos

Abans, als qui exercien el màxim poder econòmic, social o polític, si delinquien no se'ls jutjava. Si arribaven a judici, se'ls absolia. I si no, se'ls indultava. Ara ni això últim ja no és segur per a ells. La seva impunitat ja no està garantida. De vegades la justícia funciona. De moment, Bárcenas, Díaz Ferrán i Granados estan presos. Matas va sortir, però tornarà a entrar més d'una vegada. I fins i tot Núñez, l'empresari barceloní, expresident del Barça, i el seu fill, amb tota la seva fortuna, són usuaris del servei penitenciari.

Per això ara reapareix el debat sobre la reeducació i reinserció social. És l'última trinxera de la impunitat dels poderosos. Ho ha sostingut al Congrés dels Diputats Ángel Yuste, secretari d'Institucions Penitenciàries, referint-se a Jaume Matas. Si el condemnat gaudeix d'una família normalitzada, és de bona conducta i té una suposada feina com a autònom a casa seva mateix, està socialment inserit. Ja no necessita el correctiu de la pena privativa de llibertat. Pot complir a casa seva el que li queda de pena.

L'article 25.2 de la Constitució diu que les penes privatives de llibertat estaran orientades cap a la reeducació i la reinserció social. D'aquest text es dedueix implícitament la idea que el delinqüent que mereix pena de presó comet el seu delicte generalment per la seva falta d'educació o per la seva absència d'inserció social. Per això, quan els que delinqueixen ho fan amb una privilegiada educació i aprofitant la seva avantatjosa posició d'inserció social, econòmica o política, se'ns planteja la pregunta de si està prevista també per a ells la reeducació i reinserció penitenciària.

El concepte de reeducació pot deduir-se de la definició que conté l'article 27.2 de la Constitució: “L'educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals”. La reeducació, a partir d'aquesta definició, sembla que ha de significar el retorn al respecte a causa dels principis democràtics de convivència. El delinqüent de coll blanc, evidentment, s'aparta del respecte a causa dels principis democràtics de convivència, manca d'educació cívica, en cometre el seu delicte d'apropiació indeguda multimilionària arruïnant milers de persones, la seva gran estafa o el seu delicte societari, de blanqueig de capitals, contra la hisenda pública, etcètera.

La Constitució, no obstant això, no ofereix cap clau per concretar què és la reinserció. Seria, genèricament, la reintegració del delinqüent a una convivència social aliena a la pràctica del delicte. Però els delinqüents que surten de la presó tornen normalment als àmbits de convivència dels quals van sortir, d'on van forjar els seus comportaments antisocials. Són àmbits molt diferents. Als extrems de la nostra desigual societat hi ha àmbits d'exclusió social objectivament contraposats. Hi ha exclosos de la societat per la seva marginalitat i pobresa, i hi ha, al pol oposat, privilegiats amb un estil de vida de veritable autoexclusió social, amb luxes “molt exclusius”.

A cada grup social hi ha un tipus de delinqüent específic. Els més pobres no cometen delictes societaris ni apropiacions indegudes multimilionàries. Els més rics no estiren bosses al metro. El delinqüent que té un comportament antisocial originat en la marginalitat, és a dir, en la falta d'inserció social i d'educació, mereix i té dret al fet que se li ofereixi la possibilitat d'educar-se i integrar-se en la societat “normal” (en sentit etimològic, de societat ajustada a les normes).

El jove lladregot, en sortir de la presó, torna a la seva colla, al seu grup social d'origen, òbviament contumaç en la seva inevitable exclusió social. En el seu grup normalment no hi ha retret pel seu delicte, no està mal vist. Per això difícilment es reintegrarà a una convivència social aliena a la pràctica del delicte. La seva reinserció serà problemàtica. En tals circumstàncies generalment s'accepta que no seria convenient la seva excarceració prematura perquè complís gairebé tota la seva pena a la seva casa i amb la seva colla.

El delinqüent de coll blanc que molt excepcionalment ha complert pena de presó, en sortir també torna al grup social del que procedia. Aquest grup, com l'altre, també és òbviament contumaç en la seva autoexclusió social, en els seus “exclusius” privilegis socials, econòmics o polítics. Aquí no estan mal vistes, no es retreuen, la voracitat econòmica, les operacions financeres depredadores, els paradisos fiscals, les portes giratòries, la mercantilització del poder. El retorn al seu grup també té un pronòstic negatiu de reeducació i reinserció en la societat “normal”, ajustada a normes socials de respecte als principis democràtics de convivència. Per això el delinqüent de coll blanc també necessita complir la seva pena. Per això la seva excarceració prematura també és inconvenient.

José María Mena va ser fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.