Sortir de les ombres

Amb una ordre executiva, Barack Obama ha posat fi a l'angoixa de cinc milions de persones que, per la seva condició d'immigrants sense papers, han viscut durant anys en el risc de ser deportades als seus països d'origen en trobar-se davant qualsevol circumstància quotidiana en què una autoritat els sol·licités la documentació. Milions de persones reclamaven posar fi a aquesta inquietud des de feia anys i el president dels Estats Units ho ha resolt mitjançant una mesura excepcional que consagra la regularització més important d'immigrants dels últims 30 anys.

Si hi ha un país en el qual és evident que la immigració suposa una contribució fonamental per al progrés i el benestar, aquest és precisament els Estats Units. I així ho va subratllar el mateix Obama en una aparició en directe i en horari de màxima audiència per explicar la transcendent decisió. Una mesura que segueix el rastre —encara que amb diferències legals significatives— d'altres grans regularitzacions efectuades pels seus predecessors de tot signe polític a la Casa Blanca, entre les que destaca l'efectuada pel republicà Ronald Reagan el 1986.

Ha estat precisament la intransigent oposició del Partit Republicà, que després de les eleccions de començament d'aquest mes controla les dues cambres legislatives, el que ha portat el president a adoptar una ordre executiva, és a dir, un decret presidencial pel qual no es necessita l'aprovació del Congrés. És una eina a la qual han recorregut gairebé tots els presidents dels Estats Units i de la qual Obama no ha abusat, fins ara, en cap dels seus dos mandats. Es tracta d'un gest d'autoritat, d'un cop damunt de la taula després de mesos de resistència i bloqueig per part dels republicans. Però el fet que l'objectiu del decret presidencial sigui encertat i just no impedeix considerar-lo també com una arma de doble tall.

L'ordre exposa sense cap dubte la voluntat d'Obama de complir una de les seves principals promeses per resoldre un problema greu heretat d'anteriors governs; però la decisió aguditza significativament el seu enfrontament amb el poder legislatiu, a més de deixar en evidència la incapacitat de treballar amb el Congrés. Per no esmentar que un futur president pot revocar, sense necessitat de donar explicacions, el decret d'Obama.

El que és important és que aquesta resolució posa fi a situacions injustes i, en nombroses ocasions, al caire del surrealisme burocràtic; només cal felicitar-se per això. Quatre dels cinc milions de beneficiats per la mesura són pares de nens nascuts al país i, per tant, ciutadans nord-americans de ple dret; una infantesa moltes vegades marcada pel temor a la deportació paterna. Les paraules que els va adreçar Obama —“ja podeu sortir de les ombres”— tenen un significat literal en milers de casos. Ara queda veure què passarà amb els sis milions d'immigrants sense papers que continuen als Estats Units. Un problema que ja heretarà la propera Casa Blanca.