La querella, un aval per a Mas

La decisió de la Fiscalia General de l’Estat de querellar-se contra Artur Mas de ben segur que ha estat acollida a la seu de Convergència destapant ampolles de cava. Mas, el polític metòdic que més aviat apuntava maneres de comptable d’empresa familiar, acaba de ser convertit en màrtir. I ja se sap que, en el catolicisme, el sacrifici per la fe obre les portes grans del cel i condueix directament a la santedat.

La determinació de la Fiscalia s’ha convertit paradoxalment en el principal actiu electoral de Mas. El president de la Generalitat que ha tingut el coratge de convocar la consulta del 9-N, que sorprenentment ha traspassat les línies vermelles de la legalitat —malgrat la prohibició—, s’ha trobat amb el premi inesperat de la querella. Potser al Govern central i particularment al PP li serà beneficiós, en el seu particular conreu de l’anticatalanisme, presentar-se davant l’electorat com el partit ferm que para els peus als sobiranistes catalans. En canvi, des de Catalunya, com deia recentment Joan B. Culla, sembla que als soterranis de La Moncloa una cèl·lula independentista treballi incansablement a favor de la secessió catalana.

La decisió del fiscal simplifica la refundació de Convergència. Quan un és perseguit per les seves idees, el fet de tenir la seu embargada pel cas Palau es poc rellevant. Fins i tot no importa gaire que el fundador del partit estigui immers en una investigació per frau fiscal. A partir de la querella, a la llista única del president només hi haurà homes justos que lluiten per la llibertat del seu poble. L’estultícia del Govern del PP ha batut el seu propi rècord.