La Generalitat sosté ara que el claustre de Palamós és tot fals

El juliol del 2012 la comissió de tècnics convocats per la Generalitat va assegurar que el claustre desconegut fins llavors d'estil romànic situat en una finca privada de Palamós era fals; una recreació historicista del segle XX amb elements del segle XII, sense precisar ni quants ni quins, i que, per tant, no el protegiria. Un any després, l'agost del 2013, va rectificar i va incoar un expedient per declarar-lo bé cultural d'interès nacional per poder protegir-lo. Aquest matí, en un nou episodi d'aquesta llarga història plena d'estira-i-arronses, la Generalitat ha fet públic un segon informe en el qual defensa que el claustre de Mas del Vent és totalment fals, sense cap element romànic.

Eduard Carbonell, el catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat de Girona, que va rebre l'encàrrec l'agost del 2013 d'elaborar un informe de part del mateix conseller de Cultura Ferran Mascarell, l'ha presentat aquest matí acompanyat del director general de Patrimoni Joan Pluma a la seu de la conselleria tres hores abans que comencin unes jornades entorn d'aquest edifici desconegut fins el juny del 2012, quan el professor de la Universitat de Girona Gerardo Boto el va donar a conèixer en unes jornades acadèmiques celebrades a la Universitat de Barcelona que, a més, assegura, des del juny del 2013, que les arcades són les del claustre romànic de la catedral de Salamanca.

Segons Carbonell, que ha assegurat que el seu informe té 800 pàgines, “després d'analitzar la pedra, fer un buidatge dels arxius madrilenys i de Salamanca i analitzar l'edifici des del punt de vista de la història de l'art, no hi ha dubte que l'obra és actual i no conté cap element medieval”. Per Carbonell, “el claustre està fet tot d'una vegada, de forma regular i amb el sistema mètric decimal modern, sense elements diferents”, cosa que impossibilita que sigui una obra medieval.

En les seves conclusions s'assegura que no hi ha restes d'eines medievals en la talla de les escultures, no hi ha restes de morters ni pàtines antigues, que les marques de palanques que servien per explicar que l'edifici s'havia desmuntat en algun moment no són res més que les restes d'haver tret els blocs de la pedrera. A més, seguint el que l'especialista en arquitectura Merino de Cáceres ha defensat en diversos fòrums, per Carbonell no hi ha dubte que el claustre de Mas del Vent és una mala rèplica del de Sant Joan de la Penya i a més està construït en metres i no en peus capitolins com afirma Boto en els seus estudis. Quant als capitells, es diu que són tots falsos entre altres coses per la seva gran grandària, cosa que no era pròpia de l'art cristià i sí del musulmà. També que han patit un desgast uniforme que no sembla natural. 

Durant el procés d'investigació en el qual han participat, d'una forma o una altra, “unes quaranta o cinquanta persones”, s'han proposat diverses destinacions per a aquesta obra historicista, segons Carbonell. “La catedral de l'Almudena estava en construcció en aquell moment i en projecte vam veure que s'iniciaven els fonaments del claustre el 1915, per la qual cosa tot començava a encaixar”. El problema va ser que al final van aparèixer els plànols d'aquest claustre i “era neogòtic”, i per tant no era el de Palamós.

Arribats a aquesta conclusió la hipòtesi de Salamanca per a les arcades que defensa Boto des del juny del 2013 cau pel seu propi pes. Malgrat això, Carbonell va fer entendre que es tracta d'un treball fet a mida dels investigadors “en el qual no s'ha explicat tota la veritat i no s'han aportat totes les dades que proporcionen les actes capitulars, entre d'altres”.

Per Carbonell les seves conclusions són definitives i “ja no hi haurà més informes”, encara que reconeix que cal seguir aprofundint en aspectes com l'antiquariat de les primeres dècades del segle XX que van fer que aquesta famosa obra acabés a la finca privada de Mas del Vent.

Per la seva banda, Pluma va dir que ara estudiaran l'informe per veure si arxiven l'expedient de protecció que es va incoar l'octubre passat. "És aviat per saber-ho", ha dit el representant de la Generalitat en l'acte.

En les jornades, que es desenvoluparan entre la tarda d'aquest dimecres i el matí del dijous i en les quals no participaran ni Boto ni Màrius Vendrell, el geòleg que manté que les pedres del claustre són seculars per les pàtines i el desgast acumulat durant segles, sí que hi seran presents Alfonso Muñoz, director de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE) del Ministeri de Cultura, els geòlegs i conservadors del mateix IPCE José Vicente Navarro i Ana Laborde i el conservador del MNAC Àlex Masalles, que parlaran de la pedra i els materials del claustre; José Merino de Cáceres, el principal defensor de la falsedat d'aquestes pedres que analitzarà l'arquitectura; Manuel Castiñeiras, que explicarà l'edifici des del punt de vista de la història de l'art; Maria José Martínez, col·laboradora de Merino, que parlarà del col·leccionisme i el tràfic d'obres d'art a Espanya; el periodista José María Sadia i la conservadora de fotografia de l'IPCE Isabel Argerich i l'arxiver Mariano Casas, que abordarà la relació amb Salamanca. Les jornades les clausurarà el director general de Patrimoni de la Generalitat Joan Pluma, el migdia del dijous dia 20.