_
_
_
_
Editorial
Es responsabilidad del director, y expresa la opinión del diario sobre asuntos de actualidad nacional o internacional

Mediterrani en perill

L'Exèrcit Islàmic es reforça i allarga els seus tentacles fins a Líbia i Egipte

Ja han passat tres mesos des que a la cimera de l’OTAN, a Cardiff, els Estats Units acordessin posar en marxa una coalició internacional per frenar l’Estat Islàmic (EI). Els fruits d'aquella iniciativa són insuficients. Els bombardejos aeris han aconseguit aturar l'avanç fulgurant dels combatents del califat, que fins i tot han patit significatives derrotes parcials —divendres, les forces iraquianes van recuperar pous petrolífers a Baiji—; però, en línies generals, l’EI ha consolidat les seves posicions. I el que és pitjor, està ampliant la seva influència i reforçant el seu teixit institucional.

La notícia que l’Estat Islàmic ha decidit encunyar la seva pròpia moneda, basada en el patró or, no s’hauria de considerar una anècdota. En tot cas hauria de servir per fer sonar més fort l'alarma i forçar els països que s'han compromès a combatre l'amenaça islamista a complir la seva promesa. A diferència d'Al-Qaida —un grup terrorista que admet sota la seva denominació qualsevol individu o grup capaç de cometre atacs d'acord amb els seus interessos—, l’EI disposa, a les zones que té controlades, d'una autèntica estructura administrativa capaç de pagar salaris, fer funcionar la burocràcia, explotar pous petrolífers i vendre’n els derivats amb èxit i, ara, d’intentar dotar-se del seu propi instrument financer. La seva manera d'actuar és sanguinària i brutal, i als milers de vides a què ha posat fi —el mal principal— s'hi afegeix un dany irreparable contra el patrimoni de la humanitat amb saquejos i espolis arqueològics. Un missatge molt atractiu per a extremistes d'altres latituds que veuen en l’EI la plasmació de les promeses que feia més d'una dècada que sentien.

Per això és especialment alarmant el fet que organitzacions islàmiques radicals a Líbia i Egipte hagin jurat fidelitat a l’Estat Islàmic. En primer lloc, perquè no es tracta d'una franquícia com en el cas d'Al-Qaida, sinó d'una integració real en l'estructura de califat. I, en segon lloc, perquè l’EI estén la seva influència fins a les ribes del Mediterrani. En el cas de Líbia, aprofitant una situació absolutament caòtica; pel que fa a Egipte, per les dificultats que té el Caire per controlar la península del Sinaí. Cal tallar d'arrel tots dos fronts. Si l’EI consolida les seves posicions, Europa tindrà a les portes una amenaça terrible.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_