“La por és ara a la banda de Merkel”

Alexis Tsipras (Atenes, 1974), líder de Syriza (Coalició d'Esquerra Radical), té segons els sondejos moltes probabilitats de convertir-se en el proper cap del Govern grec gràcies a dos factors: l'empipament i el cansament de gran part de la ciutadania després de quatre anys d'austeritat i, en paral·lel, l'enfonsament dels dos partits tradicionals (Nova Democràcia i Pasok, socis al Govern), al qual Syriza va contribuir aconseguint un 26% dels vots —i 71 diputats— a les eleccions del 2012.

Des de llavors, i amb l'horitzó immediat d'una possible convocatòria anticipada d'eleccions, el seu partit està en el punt àlgid, sobretot després de les eleccions europees, en què va ser el més votat a Grècia. Les seves maneres de dirigent in pectore van quedar de manifest a la clausura de l'assemblea de Podem a Madrid, on va participar amb un discurs que va sonar a programa de govern.

"La imatge que ofereix Grècia no és la d'un país europeu, sinó la d'un escenari de postguerra"

Amb to ferm, i en veu baixa i pausada, Tsipras desgrana en una entrevista amb EL PAÍS propostes de govern concretes, més enllà de la coneguda renegociació amb la troica de les condicions del rescat o la reestructuració del deute, com “la celebració d'una conferència europea sobre el deute similar a la de Londres el 1953, que va alleujar el deute alemany” després de la guerra, o que la troica de creditors i els líders dels països més castigats per la crisi “s'asseguin davant un tribunal europeu o internacional per retre compte de les seves accions”, que han portat a “una crisi humanitària” com la que pateixen àmplies capes dels 11 milions de grecs. “Amb un milió i mig d'aturats i tres milions de pobres, la imatge que ofereix Grècia no és la d'un país europeu, sinó la d'un escenari de postguerra”, afirma.

Però, ja es veu com a primer ministre? “Sí, és molt probable. Syriza ja és el primer partit grec des de les europees, i ara les enquestes ens són favorables i algunes ens donen fins a 11 punts d'avantatge sobre el primer partit del Govern. Això demostra que la política d'austeritat de l'Executiu, la insistència en els seus compromisos [amb la troica] no han servit per treure el país de la crisi, com corrobora una dada: abans del primer rescat [el 2010] el deute extern grec suposava el 124% del PIB; avui, després de quatre anys d'austeritat, representa el 175% [318.000 milions d'euros]. Amb un 27% de desocupació (i un 60% entre els joves); milers de cases sense electricitat i hospitals sense recursos, el Govern ha demostrat que no és capaç de donar resposta a les necessitats dels ciutadans”.

"La troica i els governants dels països en crisi han de respondre davant la justícia europea o internacional de les seves accions"

Megaro Máximo, la Moncloa atenesa, sembla molt a la vora: només cal dissoldre el Parlament i convocar abans d'hora eleccions, previstes teòricament per al juny del 2016. I les enrevessades lleis gregues franquegen el pas a Syriza. “La intenció del Govern és seguir governant fins al 2016, però té un escull molt difícil. Al febrer s'ha de triar el nou president del país. Per a això, el candidat de l'Executiu ha d'aconseguir per llei 180 vots, però la seva majoria a la Cambra és de 155. De vegades ni tan sols aconsegueix aquests 155 vots, com es va demostrar divendres en la revocació d'una llei per retornar els deutes fiscals, que només va aconseguir 147 vots a favor”.

Tsipras es refereix a una llei adoptada fa només tres setmanes per prorrogar fins en 100 terminis la devolució dels deutes, amb dos objectius: alleujar la pressió fiscal sobre ciutadans i pimes —els segments més castigats per la crisi— i, de passada, edulcorar la imatge del bipartit davant la possibilitat que les eleccions siguin aviat. Amb la mateixa intenció, l'Executiu va deixar anar fa dies la possibilitat d'abandonar el rescat abans d'hora, a la qual cosa l'Eurogrup va contestar esgrimint l'amenaça d'un hipotètic tercer rescat en forma de préstec reforçat. Mentrestant, la troica no desisteix de les seves exigències, com l'acomiadament de 5.500 funcionaris o la fi de la moratòria dels desnonaments, vigent fins al desembre; unes demandes que Tsipras insisteix que han de renegociar-se.

"L'austeritat no funciona. El deute ha passat del 124% al 175% des del 2010"

El setmanari alemany Der Spiegel va nomenar Tsipras el 2012 “l'home més perillós d'Europa”. Ha moderat el seu discurs per ser vist com una alternativa efectiva de poder? “El 2012 em pintaven com un diable, com a antieuropeu. No he dit mentides pel camí, per això alguns diuen que he moderat el meu discurs. Vostè em veu tou? No, oi? El discurs s'ha tornat més realista, això és tot. Avui la por és a l'altra banda, a la banda de [la cancellera alemanya Angela] Merkel”. Encara que Syriza no va defensar mai sortir de l'euro, va ser etiquetat com “el partit de la dracma” pels seus detractors, dins i fora del país.

Berlín, precisament, sembla l'os més dur de rosegar per a un hipotètic mandat de Tsipras. Merkel acceptarà una reestructuració del deute grec? “No m'interessa gens el que accepti o deixi d'acceptar Merkel. La UE la formen 28 països, i la zona euro, 17, així que Alemanya no té més dret a parlar que la resta de socis. Sovint em pregunten què diré a Merkel [com a cap de Govern]... Syriza no és una amenaça per a Europa; amenaces són la continuació de les polítiques de [Mariano] Rajoy o [el primer ministre grec Andonis] Samaràs; les polítiques de Merkel a Alemanya. Europa ha de triar quin futur vol, si el d'un continent devastat o un continent unit, amb cohesió social i amb futur, capaç de respondre des d'Ucraïna fins a Síria. El nostre futur ha de ser el de la col·laboració per aconseguir el nostre primer objectiu, superar la crisi amb polítiques solidàries”.