Venècia, Barcelona i els creuers

Durant els últims 15 anys l'expansiva indústria turística ha desenvolupat un nou camp de viatge massiu amb els creuers: a Venècia, entre el 1997 i el 2011 han augmentat un 439%, arribant a 1.795.000 passatgers, i a Barcelona s'ha passat dels 115.000 creueristes l'any 1990 a 2,6 milions el 2013. Aquest gigantisme naval està pensat per a un nou target, classes mitjanes i baixes, preferentment jubilats i parelles amb fills, més gregaris que els que van en busos i viatges organitzats, i que troben una manera de veure món ràpida, distreta i encantadora, massificant ports i aeroports.

Un creuer pot transportar fins a 5.000 viatgers, que descendeixen de cop a les ciutats, els dediquen poques hores i exigeixen visites ràpides i llocs de consum eficaços. Davant d'aquesta afluència, botigues, restaurants, discoteques i museus competeixen per acollir-los, encara que sigui uns minuts. Barcelona ja ha patit els efectes d'alguns caps de setmana col·lapsada de creueristes i busos turístics. I Ecologistes en Acció ja han demostrat la creixent contaminació atmosfèrica ocasionada a Barcelona per aquestes naus; cada creuer, que no atura els motors, contamina com 12.000 automòbils.

Un creuer pot transportar fins a 5.000 viatgers que descendeixen a les ciutats, els dediquen poques hores i exigeixen visites ràpides i llocs de consum eficaços

El problema arriba a límits escandalosos a Venècia, on no només es pateixen aquests efectes, sinó que els creuers cada matí i cada tarda fan el seu tour pel canal de la Giudecca i el Bacino di San Marco, oferint als passatgers una vista insòlita de la ciutat ducal des d'una altura aproximada de dotze pisos, al mateix temps que oculten i sobrepassen els monuments de Venècia. Hi ha poques visions més tristes i apocalíptiques que les precioses arquitectures de Palladio empetitides per les grans naus.

Però aquesta és tan sols la part estètica del problema, ja que els efectes per a la ciutat són altament nocius. Cada vegada que un creuer travessa la llacuna, segons la velocitat, la mida i el pes aixeca el nivell de l'aigua per la proa, l'abaixa pels laterals i recupera el seu nivell per la popa. Això provoca un desplaçament de tones d'aigua, que creen cadenes d'onades, eleven artificialment els nivells dels canals interns i erosionen els ja molt desgastats i febles fonaments i murs d'una infraestructura veneciana que el 2100 s'haurà enfonsat uns 5 centímetres, al mateix temps que, per l'escalfament global ocasionat pel canvi climàtic, el nivell de l'aigua haurà pujat uns 10 centímetres. Després del pas de cada nau, la suspensió dels sediments a l'aigua dura 20 minuts i amb tants vaixells aquesta ciutat sense automòbils té l'aire més contaminat de plom i mercuri que si tingués avingudes col·lapsades de trànsit.

Fa alguns anys que la ciutadania lluita contra aquest abús d'apropiació indeguda de l'ecosistema venecià, organitzats al Comitè No Grandi Navi-Laguna Bene Comune, manifestant-se i penjant pancartes “contra la màfia” i “contra el pas de les grans naus”. Davant d'aquestes queixes, l'autoritat portuària i les grans companyies de navegació, que són les que mouen el negoci, han plantejat un nou projecte de canal a la llacuna per facilitar aquest pas invasiu dels creuers, projecte al qual s'oposen els venecians, proposant alternatives perquè els grans vaixells no travessin la llacuna.

Mentrestant, cada vegada que un creuer es planta davant de Venècia es produeix l'espectacle de la mútua contemplació del col·lapse: milers de turistes que són a l'illa observen estupefactes i sorpresos els bucs que amaguen els monuments; i els fan fotos. Al mateix temps, els passatgers, des de la coberta, més o menys conscients d'una transgressió que tant de bo tingui els mesos comptats, miren la bella i fràgil ciutat i els turistes que els contemplen; i els fan fotos.

La Unesco, que vetlla per Venècia com a patrimoni mundial, està molt preocupada i amenaça de retirar-li la qualificació. I el Ministeri d'Infraestructures del Govern italià va aconseguir fa pocs anys prohibir el pas dels creuers tan prop de Venècia. Navilieres i autoritat portuària van recórrer i van aconseguir que la Magistratura dictaminés a favor del dret de les grans naus a travessar Venècia. Es comprova així que les autoritats portuàries són igual d'especuladores i sense escrúpols a tot arreu. Aprofiten voraçment les qualitats de la ciutat contigua, sense importar-los els efectes nocius que puguin produir en l'ecosistema. Al Port de Venècia i a les companyies no els importa si la ciutat es deteriora. És similar a l'avarícia de l'Autoritat Portuària de Barcelona: la llei de ports li permet fer el que li doni la gana i encara li hem d'agrair la rebaixa d'uns pisos de l'alegal hotel W i que hagi aconseguit una inversió tan luxosa i transparent per privatitzar el port amb la Marina del Port Vell. Els és igual si Venècia s'enfonsa o Barcelona es fa invivible: ells tenen previst fugir en un vaixell de luxe a les muntanyes de Suïssa.

Josep Maria Montaner, arquitecte i catedràtic de l'ETSAB-UPC.