La sonda ‘Philae’ ha fet tres aterratges al cometa en rebotar dues vegades

La sonda està a l'ombra i els seus panells solars no reben prou energia, motiu pel qual està funcionant amb les seves bateries primàries. Però funciona i envia dades científiques, així que els responsables de la missió continuen entusiasmats amb l'èxit d'aquesta maniobra espacial, feta i aconseguida per primera vegada i que ja es considera històrica. I una de les seves tres potes està en l'aire, o en l'espai, no al terra.

Des que ahir dimecres, a les 17.03 (hora peninsular espanyola) va arribar a la Terra el senyal d'aterratge de la Philae, fet que va desencadenar l'eufòria en tots aquells que seguien seguint l'operació, s'estan rebent dades de la sonda de descens (sempre a través de la nau en òrbita Rosetta amb la qual va arribar al 67P/Txuriumov-Gerasimenko). La comunicació amb la Terra no és contínua perquè es fa a través de la Rosetta i aquesta s'amaga diverses hores al dia després de l'horitzó del cometa. Però amb les dades rebudes, els responsables de la missió han constatat que els panells solars no carreguen com s'esperava, i no perquè estiguin fets malbé, sinó perquè la sonda està bastant a l'ombra, és a dir, no rep tota la il·luminació del Sol que seria desitjable. “Està rebent una hora i mitja de sol al dia, davant de les sis hores necessàries per carregar les bateries”, ha comentat Ulamec des del centre de control de la Philae, a l'agència espacial alemanya DLR, a Colònia (Alemanya).

A l'ESOC s'han fet públiques també les fotos que ja s'han rebut i processat, inclosa una panoràmica reconstruïda amb diverses fotografies que mostren el que la Philae té al voltant. Apareixen pendents, un penya-segat… d'aquí ve la sospita que pot ser a la vora d'un cràter.

“Com que no estem ancorats al terra [els arpons de la sonda que l'havien de fixar en arribar a la superfície no es van disparar] hem de tenir molta cura a l'hora d'activar els instruments científics que són mecànics, però els altres estan funcionant”, ha assenyalat Ulamec. Així, un dels que estan compromesos és el perforador dissenyat per foradar la superfície del cometa, i agafar mostres per analitzar-ne la composició. Encara no s'ha pres una decisió definitiva sobre aquest tema.

Les dades dels instruments de bord de la Philae és el que ha permès reconstruir en poques hores tot el que va passar en l'accidentat aterratge. “El senyal que vam rebre [a les 17.03] era del primer aterratge, i en aquell moment, com estava planejat, la sonda va passar de la fase de descens a la d'operació al terra i va començar a recollir dades”, ha explicat Ulamec. “Però no estava al terra sinó saltant”.