El semen propi protegeix el VIH dels antivirals
Unes proteïnes de l'ejaculació serveixen per agrupar el virus
Fins ara, els gels (vaginals o anals) amb antivirals no funcionen en humans com al laboratori. De fet, 30 anys després de l'aparició de la sida, no hi ha cap microbicida (el nom tècnic d'aquestes cremes) al mercat. Un estudi que publica Science Translational Medicine explica per què els gels no actuen com s'esperava. I la resposta és en la composició mateixa del semen, que conté unes fibres d'amiloides (unes proteïnes) que atrapen els virus, els concentren i, per tant, n'augmenten la capacitat d'infecció.
El treball que ha dirigit Jan Munch, de la Universitat d'Ulm, ha comparat la infecció en cèl·lules humanes quan les exposava directament al VIH o les posava en contacte amb semen que tenia el virus en presència d'un microbicida. El resultat és que la taxa d'infecció en el segon cas arriba a multiplicar per deu la del primer. En una segona part es va comparar el que passava amb cèl·lules exposades directament al virus i amb unes altres en presència de l'esperma produït per homes amb una obstrucció dels conductes seminals. El resultat va ser que els microbicides tenien la mateixa taxa d'èxit, i la capacitat d'infecció era igual.
Munch apunta que això pot suposar un canvi en els assajos d'aquests tractaments: per millorar-los haurien d'actuar no només contra el VIH, sinó també contra les fibres d'amiloide que els agrupa.
Els microbicides són, amb les vacunes, els dos grans reptes pendents en la investigació del VIH. Només el Partenariat Internacional per als Microbicides (IPM en anglès) té registrats 24 assajos d'aquestes substàncies, o bé soles o bé dispensades mitjançant anells com els antivaginals. La Xarxa d'Assaigs en Microbicides dels EUA en té uns 20 en estudi. Per regla general, estan formats per cremes o gels que contenen antivirals en la composició, i el seu objectiu és que anul·lin el virus abans que s'implanti en les mucoses del receptor.
Però, malgrat els 20 anys d'investigació, encara no n'hi ha cap al mercat. I això que el seu potencial és enorme per a persones les parelles de les quals estiguin infectades o que temin que ho estiguin, però que, per les seves circumstàncies —violència, qüestions culturals—, no puguin negociar l'ús del preservatiu. Ja hi ha diversos assajos en les seves últimes fases (The Ring, ASPIRE), però encara no han conclòs les proves.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.