Viatge a l’origen de la fotografia

Com diumenge, el vent i, sobretot, la pluja amenaçaven d'aigualir la cita. El 9 de novembre del 1839, a les 11.30 hores, un centenar de persones van quedar, malgrat les condicions meteorològiques adverses, en un terrat del Pla de Palau –en aquell moment, plaça de la Constitució–, epicentre de la ciutat barcelonina de llavors, per veure com un nou enginy inventat a París feia tres mesos captava la imatge de l'edifici de la Llotja i els porxos de la Casa Xifré del davant i la impressionava, com per art de màgia, en una planxa de coure.

L'acte, organitzat per la Reial Acadèmia d'Arts i Ciències de Barcelona, que havia comprat la càmera per 1.946 rals de billó, era el primer a tot Espanya i s'havia anunciat als diaris i fulls de mà de la ciutat.

Durant els 22 minuts que va durar l'exposició de la placa una banda de música militar va amenitzar l'espera. Al final, es va sortejar la nova imatge i l'agraciat que tenia el bitllet 56 es va emportar el daguerrotip a casa seva i no es va saber res més d'aquesta imatge primigènia, tot i que sembla que va ser utilitzada per Antoni Roca per fer un gravat el 1842, que sí que s'ha conservat.

175 anys després d'aquest acte històric, i amb la mateixa amenaça de pluja, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) de Terrassa va celebrar en el mateix lloc i la mateixa hora l'aniversari realitzant un nou daguerrotip amb una càmera del 1850 que conserva el museu. Per sort, aquesta zona de Barcelona no ha canviat en excés, de manera que captar la mateixa imatge més d'un segle i mig més tard segueix sent possible. No va haver-hi banda de música, però no va faltar un actor, que caracteritzat com Ramon Alabern, el gravador que va realitzar la imatge, convidava a tothom a emplenar un bitllet per participar en un sorteig de la imatge que s'estava creant.

En l'acte celebrat fa 175 anys un tret de fusell va indicar l'inici de l'exposició, motiu pel qual es va demanar que ningú tragués el cap per les balconades de la Casa Xifré, el primer bloc de pisos moderns de la ciutat, ni passés per davant de la càmera. El final de l'exposició es va anunciar amb un segon tret. Ahir no va haver-hi trets, però es va haver de repetir la placa perquè a mitja l'exposició un autobús urbà es va plantar davant de la càmera durant una bona estona, perquè esperava que el semàfor es posés verd.

El primer procediment fotogràfic el va crear l'agost del 1939 Louis-Jacques-Mandé Daguerre i el seu soci Josep Nièpce. Fixava la imatge en una planxa de coure platejada en què els petits nòduls de iodur de plata es fixaven en funció de l'afectació que la llum donava a cada part de la planxa, segons van explicar a peu de càmera les fotògrafes Hélène Védrenne i Nina Zaragoza, del col·lectiu T_Daguerrotipo, i la restauradora de fotografia antiga Ángela Gallego, que van dur a terme l'experiment.

L'invent va arribar a Barcelona de la mà de Felip Monlau, Tomàs Mer i Josep Roura, que van promoure la compra de la càmera i la sessió que ahir es va recrear. La imatge la va realitzar el gravador Ramon Alabern.