_
_
_
_

Una urna per a casa

Voluntaris del procés participatiu es van emportar la capsa de cartró als seus domicilis com a record de la jornada

Lluís Pellicer
Sergi Gubau, amb una de les urnes del 9-N.
Sergi Gubau, amb una de les urnes del 9-N.Joan Sánchez

Milers de ciutadans que van participar diumenge en la consulta del 9-N van inundar les xarxes socials amb selfies o retrats familiars. Però molts, especialment els més de 40.000 voluntaris, també van voler emportar-se un record a casa: un cartell, una papereta… i fins i tot l'urna. En el desmuntatge dels dispositius instal·lats als col·legis, els qui van fer possible la consulta durant tota la jornada van poder emportar-se a casa les més de 6.500 capses desmuntables de cartró on 2,3 milions de ciutadans van dipositar-hi el vot.

Más información
El 81% dels votants del 9-N demanen la independència de Catalunya
FOTOGALERÍA: Les votacions del 9-N
El 9-N a les xarxes socials

Ahir les escoles que van ser habilitades com a locals de participació obrien sense que hi hagués ni rastre de la celebració de la consulta. Tampoc a l'IES Vilatzara de Vilassar de Mar (Barcelona), on diumenge s'hi van instal·lar meses. Quan va tancar el col·legi, el procediment va ser l'habitual. Els presidents de mesa van preparar tres sobres: un amb l'acta del dia, un altre amb la relació de votants i un altre amb els sobres de validesa dubtosa, la majoria dels quals acabaran sent comptabilitzats com “uns altres”. Sergi Gubau va demanar salvar l'urna del reciclatge per endur-se-la a casa.

Gubau, de 17 anys, mai abans havia estat convocat a les urnes. “Per mi va ser un dia important. Era la primera vegada que anava a votar, i a més en una consulta que havia estat prohibida pel Tribunal Constitucional”, explica. Per Gubau, aquesta suspensió donava al procés participatiu més emoció. Ja comptades les paperetes i enviats els sobres a Barcelona, Gubau i un altre voluntari es van endur dues urnes del col·legi. És gran, i ara com ara la té al terra de l'habitació. Però, diu, li buscarà aviat una ubicació. “Vam fer història i volia tenir-ne un record”, afegeix.

“És una bona capsa per guardar roba”, afirma una col·laboradora del 9-N

El director general d'Administració Local i Relacions Institucionals de la Generalitat, Joan Cañada, explica que a cada col·legi es va guardar una urna per lliurar-la “simbòlicament” a l'alcalde de la localitat. “La resta van ser sortejades o regalades”, afegeix. Cada urna va costar uns dos euros a la Generalitat, de manera que, segons Cañada, “era més car passar-les a recollir per tots els locals que deixar que els voluntaris se les quedessin de record”.

Els membres del Casal Independentista del barri barceloní de Sant Andreu també tindran una capsa al local de la seva associació. David Carmona, membre de l'entitat, explica que la van demanar a uns voluntaris de la consulta, que li van guardar quan va acabar el recompte. Però no tothom es va emportar l'urna per raons sentimentals. O no només per això. Per una voluntària de Malgrat de Mar (Barcelona), haver-se endut una urna a casa li recorda el que van fer els alemanys, quan es van emportar un trosset del mur de Berlín. Tot i això, els seus motius són més pràctics. “És una bona capsa per ficar-hi roba. Me'n vaig emportar una jo i una altra uns veïns”, detalla.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_