Renovació obligada

L'últim baròmetre del CIS confirma la fragmentació d'un sistema de dos partits dominants en un altre de tres, fenomen ja observat per Metroscopia en la seva enquesta de diumenge passat per a aquest diari. Tot això coincideix amb els moviments tel·lúrics que ja s'han produït en la política d'altres països europeus castigats per la crisi. L'electorat espanyol té una opinió general molt negativa sobre la situació política i vuit de cada deu ciutadans estan convençuts del mal estat de l'economia. Aquest és el fons de pessimisme profund en el qual martellegen els casos de corrupció, els abusos de certs polítics o el problema independentista a Catalunya, i que configuren una tardor de descontentament que, en realitat, és una continuïtat de la situació preexistent.

Poc importa que la cuina del CIS s'inclini per assignar al Partit Popular la primera plaça i a Podem la tercera, de manera que s'alteren així les posicions estimades per Metroscopia a partir de dades d'intenció directa de vot sensiblement semblants. El que és essencial és que tots dos treballs reforcen la idea que, políticament, no importa tant qui quedi primer com quina capacitat tinguin de negociar i pactar solucions, ja que cap dels partits en disputa sembla estar en condicions d'aconseguir una clara majoria.

En aquest tauler destaca el paper del PSOE, cada vegada més situat al centre del camp; també per això, al PSOE li espera una competència descarnada. Aquest partit no té especials raons per sentir-se satisfet de la fotografia que fan els sondejos, però aquestes estimacions confirmen que la renovació al capdavant del partit ha aturat el desgast. I el seu secretari general, Pedro Sánchez, es configura com un dirigent amb el qual cal comptar. És una recompensa modesta a la renovació iniciada, també modesta, però un premi al cap i a la fi.

En canvi, el PP recull els efectes de no haver efectuat cap moviment renovador. Segurament els seus resultats serien millors dels estimats pel CIS si les eleccions s'haguessin celebrat aquests dies, perquè el sondeig suggereix molt vot ocult: només el 28% dels preguntats recorden haver votat aquesta opció el 2011, quan en realitat li van donar suport el 45% dels electors. Però és objectivament dolenta la contínua caiguda en intenció de vot i la baixa valoració del seu líder i president del Govern, Mariano Rajoy, al capdavant d'un Gabinet que no està ben considerat —amb la relativa excepció de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría—. Els ciutadans reclamen canvis polítics, i el partit en el poder no emet senyals suficients d'haver entès el missatge.

Podem ja forma part de les opcions principals del sistema polític, i això obliga a saber-ne més. Ja no n'hi ha prou amb mantenir el paper de Cassandra, sinó que cal que s'expliqui a fons qui és i què vol fer.