Podem: el gegant de cent caps agafa embranzida

Entre cercles, consells ciutadans, coordinadors, extensions territorials, grups de treballs amb multitud de noms i terminologia confusa, l’experiència de Mariano Herranz és l’únic que sembla sòlid. Recolzat en un taulell del bar Ambaixada Cultural de Mataró, Herranz és introduït com l’home de la coordinadora de Podem Madrid. Això li dóna una autoritat especial, la del veterà en un partit que no té ni un any de vida. L'experiència de qui ha estat gairebé des del primer dia treballant per crear una marca, aquest monstre de cent caps que es diu Podem.

El gegant es prepara a contrarellotge per posar ordre i presentar-se a totes les eleccions que faci falta. Al bar Ambaixada Cultural se celebra una reunió de les comissions de treball de Podem Mataró: la comissió d’ensenyament, de solidaritat, de comunicació i TIC, d’immigració... “T’he dit immigració? No en diem d’immigració. Crec que el nom de la comissió és d’interculturalitat”, precisa Montse Morón, portaveu de Podem Mataró –la seva parella ha estat elegida coportaveu. Tot és nou a Podem. A Mataró són 214 membres inscrits, 380 si es compten els inscrits directament a Podem estatal. A Podem adverteixen que no hi ha militants: hi ha ciutadans que s’inscriuen i, un cop inscrits, poden votar a les assemblees. No hi ha quotes, de moment només pagues dedicant el teu temps lliure.

Les reunions de comissions del cercle de Mataró se celebren en tauletes ocupades per apunts i els refrescos que han consumit. Herranz recorda que el maig passat, poc abans de les eleccions europees, quan va aparèixer per primer cop a Podem Mataró només hi havia cinc persones. Ara són un equip rodat que, segons explica Morón, col·labora amb ERC i Iniciativa en polítiques socials, de transport i de sanitat, a més de crear un Observatori de Comptes Municipals. Morón creu que l’organització que estan construint és molt similar a la de la CUP però no té cap dubte en assenyalar que el seu model és el de Podem Madrid.

Mataró és un dels cercles més desenvolupats a Catalunya, més que el de Barcelona. Per vincles familiars Herranz visita sovint el Maresme i assessora diversos cercles d’aquesta costa. Assegura que és sobretot als petits municipis on encara queda molt per fer en l’assemblearisme i en habituar la gent als protocols d’actuació de Podem. Fora d’aquests petits nuclis, Herranz està convençut que si en tres mesos es convoquessin eleccions al parlament de Catalunya, Podem podria presentar-s'hi: “Si des de la primavera s’ha avançat d’aquesta manera tan increïble, segur que de cara al 2015 estaríem llestos per unes autonòmiques”.

Madrid és més jove que Catalunya

A les comissions de Podem Mataró hi ha gent de totes les edats. A la mateixa hora, al Centre Cívic del barri de Can Rull, a Sabadell, un centenar de veïns, la gran majoria jubilats, assisteixen a l’assemblea del grup de treball Can Rull, o Sector Can Rull –les denominacions no queden clares. Herranz confirma que una de les principals diferències és que a Podem Madrid predomina el jovent que va prendre els carrers el 15-M i a Podem Catalunya l’edat és molt més elevada.

Al bar Anònims de Granollers se celebra l’assemblea del cercle local. El desgavell és considerable, l’organització del grup –unes vint persones– és menor a la dels seus companys de Sabadell i Mataró. La veu que més s’escolta és la d’Aleix Marsol, un estudiant d’Humanitats de 20 anys. Marsol mira de convèncer un home que podria ser el seu pare que cal ser pràctics, que cal crear ràpidament una estructura local i formar part d’una aliança electoral de grups independents. Hi ha parers dispars: alguns proposen que es descarti concórrer a les eleccions municipals; d’altres volen que es voti en aquesta mateixa reunió si s’hi presentaran o no. N’hi ha que volen saber com s’escolliran els candidats. En Fernando, assegut a l’esquerra de Marsol, proposa que abans s’aprovi l’organigrama i recomana la lectura del document d’ordre intern de Podem Parets del Vallès. Marsol insisteix que ara cal crear l’estructura i deixar-se estimar: “Som la nòvia favorita dels partits d’esquerres”. Ràpidament apareixen opinions contràries, pels “inconvenients de pactar amb polítics que han ocupat càrrecs públics en l’actual règim”. L’assemblea fa una breu pausa per demanar a tots els membres si estan d’acord que els dos periodistes siguin presents.

Canviar Espanya

A l’auditori del Centre Cívic de Can Rull, Marta Campoy, professora jubilada de l’Institut Pere Calders, dóna la benvinguda als assistents amb un missatge revolucionari: “Veig moltes cares conegudes de quan lluitàvem per canviar el món. Ara som aquí per trencar amb el règim del 78!”. Abans d’ella ha parlat l’Ernest Payà per informar de les normes del funcionament de l’assemblea: una primera part per explicar als nouvinguts com funciona Podem i una segona part en què els assistents aportaran idees per millorar el barri, propostes que s’inclouran en uns preesborranys que, un cop aprovats, s’estudiaran per elaborar l’esborrany de programa electoral.

A l’entrada del centre cívic han muntat una paradeta on venen les samarretes violetes de Podem per 8 euros. L’ambient a l’auditori és similar al d’un míting del PSC: treballadors jubilats, cicatrius de la vella immigració, supervivents de la indústria més dura. Juan Solano, combatent en moltes iniciatives ciutadanes de Can Rull, assegura que a Podem no només hi trobarem desencantats socialistes, “també hi ha gent que votava PP o CiU, els partits que s’han carregat tot allò que vam construir de joves”. Pregunto a Solano perquè ha optat per Podem i no pel Procés Constituent; no ho dubta: “Podem té una idea de canviar Espanya, i això és el que més em motiva”. De nou a Mataró, Herranz destaca que Podem “no vol el canvi només a Catalunya o a Andalusia, el vol a la societat espanyola en general. Nosaltres defensem la consulta, però preferiríem continuar units”.

Herranz també creu que a Podem no només pesquen desencisats de les esquerres sinó que volen captar adeptes entre els votants de dretes perquè els punts fonamentals, on tothom es pot trobar, són el codi ètic del partit i la carta de drets humans. “El codi ètic és l’abc de la vida dels de Podem”, repeteix Campoy a Can Rull. Poc més tard, Campoy afirma que Podem no vol donar ni un euro públic a escoles privades. En clau Podem, aquesta reivindicació, més que d’esquerres contra dretes, és el crit “dels de baix contra els de dalt”. Aquesta és la idea més repetida a totes les reunions de Podem: volen ser el poble contra una casta.