Honorable Encarna Roca

La Universitat de Girona va atorgar el 2012 el doctorat honoris causa a la primera professora a Espanya de Dret Civil, la catedràtica Encarna Roca i Trias, de tant prestigi jurídic com impecable trajectòria democràtica, des d'abans que acabés la dictadura. Entre els motius llorejats, el seu compromís amb Catalunya.

Ara, 77 dels 250 claustrals pretenen retirar el títol a la doctora Roca, actualment magistrada del Tribunal Constitucional, el qual va suspendre la primera consulta referendària del 9-N i ahir va fer el mateix amb el seu últim duplicat.

L'intent de linxament a càrrec d'aquests claustrals –simplement per exercir l'ofici de jurista en discordança amb els seus, diguem-ne, criteris– només els desacredita a ells. Podran, si és el que volen, incrementar el seu patriotisme col·locant als discrepants un estigma (que es converteix en un honor). Aquest tipus de gent ja va intentar humiliar el cantant Raimon (per “dubtar” de la independència) i el professor de la mateixa casa Quim Brugué per haver renunciat a formar part de la junta electoral de la finida consulta, a causa de la falta de garanties.

Al president de la Generalitat, Artur Mas, no sembla que això el preocupi: el seu portaveu es va inhibir ahir (quina misèria), per no interferir en la vida universitària. Mas va optar per anunciar una demanda davant el Tribunal Suprem contra el Govern per la suspensió de la pseudoconsulta del 9-N, per “vulneració de drets fonamentals”: els de Raimon, Brugué i Roca, que ell és incapaç de defensar?

L'anunci de Mas té un evident costat positiu, fins i tot si l'anima un designi d'obstruccionisme processal: constitueix una innegable apel·lació a l'autoritat de la justícia espanyola. I ha de pressuposar una mostra de confiança i acatament a l'ordenament jurídic que ell ha de representar a Catalunya. Més val fixar-se en això. És preferible a la inconcreta xerrameca sobre la continuació de l'esdeveniment il·legalitzat del 9-N.