Brussel·les rebaixa les previsions per a Espanya per la frenada de l’euro

La foto fixa de l'economia espanyola surt relativament bé si es compara amb els anys de plom de la Gran Recessió, però les promeses de recuperació robusta, arrels vigoroses i altres dosis d'optimisme professional s'esvaeixen. L'economia espanyola es desaccelera en la segona meitat d'aquest any. I la Comissió Europea s'ha vist obligada a rebaixar dràsticament les seves previsions per al 2015. La reactivació segueix sent modesta, i encara més modesta i gairebé sense crear ocupació, per la pèrdua de pistonada de l'eurozona, perjudicada per una Itàlia encara en recessió, una França estancada, una Alemanya que va pel mateix camí i, en fi, amb el club de l'euro incapaç d'activar les polítiques adequades per sortir del pou amb taxes semblants a les d'altres grans economies, com la nord-americana, que han aplicat receptes molt diferents. Espanya, malgrat tot, creixerà un 1,7% el 2015, segons Brussel·les: quatre dècimes menys del que preveia la mateixa Comissió fa tot just quatre mesos, i tres dècimes menys del que pronosticava el Govern espanyol fa només un mes.

Aquesta reducció és en part per mals propis, i en part per mals aliens. Brussel·les destaca “la desacceleració de la correcció del desequilibri exterior”: Espanya torna a acumular dèficits comercials, malgrat les vanes promeses de sortida de la crisi via exportacions. “Els alts nivells de deute públic i privat impliquen que les pressions per seguir amb el procés de desendeutament  continuen perjudicant el creixement”, diu Brussel·les. I això és així perquè malgrat la duríssima devaluació interna, els mercats d'exportació de les empreses espanyoles no tiren. Europa, en una paraula, no tira. Brussel·les preveu un creixement del 0,8% per a l'eurozona aquest any, i un 1,1% l'any vinent. Cal desconfiar d'aquestes xifres: al capdavall, fa pocs mesos la Comissió vaticinava creixements molt més alts, de l'1,2% per a aquest any, i de l'1,7% per al proper. Tots els organismes internacionals assenyalen Europa com el principal maldecap de l'economia mundial, bàsicament per la desastrosa gestió de la política econòmica, que segueix receptant austeritat i reformes quan el problema del continent és un altre: la falta de demanda agregada davant el procés de desendeutament emprès, alhora, per famílies, empreses, institucions financeres i Estats.

Fins i tot la Comissió ja reconeix que els problemes són aquí. “Després d'un any de creixement moderat, l'economia europea va començar a perdre velocitat la primavera passada i el creixement serà molt modest durant la segona meitat de l'any, amb l'eurozona gairebé estancada”, segons les previsions de la tardor. Entre els principals països, només a Espanya es veuen xifres de creixement dignes d'una recuperació, malgrat tot: malgrat la desacceleració i malgrat que en el cas espanyol hi ha una altra dada –l'atur— que emmascara qualsevol punt d'optimisme. “La desocupació segueix sent massa alta”, apunta l'informe. Només si es fa literatura comparada Espanya pot presumir, però compte: si l'eurozona no creix, la reactivació espanyola se'n ressentirà. I l'eurozona no acaba de despertar: “El creixement s'atura a Alemanya després d'un bon primer semestre, França segueix en un estancament perllongat, i a Itàlia continua la contracció del PIB”, segons Marco Buti, l'economista en cap de la Comissió. Buti al·ludeix a mil i una excuses per explicar el fosc panorama del PIB continental: “El llegat de la crisi financera”, “les pressions pel desendeutament”, “el baix creixement potencial”, “els conflictes geopolítics”, “les tensions sobre la inflació”. Els Estats Units tenen els mateixos mals, però una política econòmica diferent els permet créixer per sobre del 3%, amb una desocupació inferior al 6%. L'eurozona creix per sota de l'1% i l'atur segueix en màxims històrics, de l'11,5%, i és superior al 20% a diversos països.

La foto fixa espanyola fa uns mesos presentava una mètrica negra: 0-25-50-100. O el que és el mateix: creixement del PIB al voltant del 0%, 25% d'atur, 50% de caiguda de preu de l'habitatge i 100% de deute públic. Les previsions de Brussel·les deixen alguna que altra millora: aquesta seqüència és ara 1-23-50-100. Creixement al voltant de l'1%, lleugera reducció de l'atur –molt lenta: el 23,5% el 2015 i el 22,2% el 2016—, la mateixa caiguda de l'habitatge i el deute públic en ascens, fins a situar-se en el 101% del PIB l'any que ve i en el 102% el 2016. “La tendència positiva en la desocupació s'intensificarà, gràcies a la contínua moderació salarial i a modestos increments dels costos laborals unitaris”, diu Brussel·les. Però atenció: “Els riscos a la baixa en les perspectives de creixement no són menyspreables, i estan relacionats bàsicament amb el sector exterior, en particular amb la recuperació menor del que s'espera a l'eurozona”. Això fa més difícil tota la resta: sense una recuperació robusta a la zona euro i sense inflació es fa més complicat absorbir l'excés de deute públic i sobretot privat. I fins i tot la necessària consolidació fiscal no va a la velocitat que hauria d'anar: Espanya tancarà 2014 amb un dèficit públic del 5,6%, als llocs d'honor de l'eurozona, i el forat del sector públic serà encara del 4,6% el 2015 i del 3,9% el 2016. És a dir, Espanya incomplirà sistemàticament els objectius de Brussel·les de dèficit públic, igual que ho faran, amb tota probabilitat, Itàlia i França i molts més països. I això a pesar que el Govern espanyol, com ha estat habitual en aquesta crisi, ho veu molt millor: espera un dèficit del 4,2% el 2015 i del 2,8% el 2016, si s'ha de jutjar per les dades incloses en aquesta carta als reis que és el projecte de pressupostos enviat a Brussel·les tot just fa uns dies.