La Moncloa recorda al president català que està obligat a acatar la decisió

La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha demanat al president de la Generalitat, Artur Mas, que respecti la suspensió del 9-N del Tribunal Constitucional i li ha recordat l'obligació de complir la resolució: “La llei ens obliga a tots, i cap governant pot decidir el que compleix o deixa de complir”, ha assegurat.

“La llei és igual per a tots”, ha insistit la vicepresidenta en unes declaracions realitzades durant l'acte del lliurament de les medalles d'or al Mèrit en el Treball quan li han preguntat per la decisió del Constitucional de suspendre la consulta del 9 de novembre i per la de la Generalitat de mantenir el procés tal com estava previst.

Sáenz de Santamaría ha plantejat que és al Tribunal Constitucional a qui correspon garantir els drets dels ciutadans i decidir el que és legal i el que no, de manera que, una vegada s'ha pronunciat, “a tots ens correspon respectar les seves decisions i respectar la llei”. “Tots els espanyols, molt especialment els governants, estem obligats a complir les decisions dels tribunals en tots els àmbits i en aquest també”, ha rematat la vicepresidenta, qui ha insistit a demanar a Mas respecte a la decisió.

El Govern central està convençut que Mas acatarà de nou la decisió del Constitucional i no s'atrevirà a desfiar la legalitat. Però l'Executiu no vol “avançar esdeveniments” i explicar què farà si es manté la consulta alternativa, encara que sigui organitzada per col·lectius aliens a la Generalitat. El Govern treballa de moment com si el 9-N no hagués de passar res i no té prevista cap compareixença.

Unes hores abans de parlar la vicepresidenta, el president del Govern, Mariano Rajoy, no ha volgut dir ni una paraula sobre la decisió del Constitucional i la reacció de Mas. Malgrat això, sí que ha fet a Alacant, davant dels representants de l'Empresa Familiar, una llarga reflexió sobre les possibilitats de fer una reforma constitucional per resoldre els conflictes territorials.

El president creu que “el PP i el PSOE podrien posar-se d'acord”, però els nacionalistes demanarien el dret d'autodeterminació, “que no apareix en cap Constitució escrita tret de la iugoslava, la soviètica i la d'Etiòpia”, motiu pel qual es passaria d'una Carta Magna, la del 1978, amb el suport del PP (AP), el PSOE, CiU i IU (PCE) a una només aprovada pels dos grans partits.