La Generalitat no assegura “al cent per cent” que hi hagi urnes el 9-N

A les portes del 9 de novembre, Convergència Democràtica (CDC) i Unió Democràtica (UDC) estan exhibint els seus desacords sobre com afrontar la consulta, el sentit del vot a la doble pregunta, què fer en cas que la suspengui el Tribunal Constitucional i sobretot, com afrontar l'endemà.

D'entrada, els partits de la federació nacionalista hi mantenen posicions diferents. Mentre la força que lidera Artur Mas està pel doble sí a la pregunta que Catalunya es converteixi en un Estat i que aquest sigui un Estat independent, el partit de Duran Lleida subscriu el primer sí però dóna llibertat de vot a la militància en la segona qüestió. El president de la Generalitat ja ha anunciat que votarà sí-sí, mentre que el líder democristià no només no ha confessat el sentit del seu vot, sinó que ha mostrat una prudència que exaspera els seus socis polítics. Fa un mes va declarar que es votarà “un altre dia” si no es pot fer el proper dia 9, i divendres passat va insistir que si pot votar, ja dirà què votarà. “Ara més que mai no penso incórrer en una acció il·legal”, va afirmar.

El líder democristià s'ha pronunciat en moltes ocasions en contra de la independència, però bona part de les bases del seu partit no secunden aquest posicionament. Les discrepàncies entre CDC i UDC davant el sentit del vot expliquen que, per primera vegada en democràcia, totes dues formacions estan fent campanya per separat.

Precisament en un d'aquests actes celebrat ahir a Puigcerdà, Josep Rull, coordinador general de CDC, va tornar a marcar distàncies amb Duran Lleida. Després d'assegurar que està “tot preparat” perquè es pugui votar diumenge, Rull es va mostrar convençut que els catalans podran fer-ho. “Hem de poder demostrar tres coses: que som un poble amb dignitat i que no estem disposats que ens la trepitgin; que creiem en la democràcia i que la defensarem contra els qui la volen retallar, i que som amos del nostre futur i no estem disposats que hi hagi algú que decideixi per nosaltres”, va dir Rull.

La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, dirigent d’Unió, tampoc no ha explicat què votarà. En una entrevista publicada aquest diumenge a El Punt-Avui va anunciar que no revelarà el contingut de la seva papereta “fins que no s'acabi el recompte”. A diferència de la contundència mostrada per Rull, Ortega va admetre que no pot garantir “al cent per cent” que hi hagi col·legis oberts i urnes diumenge que ve. Amb tot, ha insistit que el Govern català no paralitzarà els preparatius perquè els catalans es puguin expressar “d'una manera o d’una altra”.

La intenció de la Generalitat és mantenir la campanya institucional a favor de la participació en la consulta fins a la mateixa nit del 8 de novembre, però queda per veure què fa el Govern català a partir de demà dimarts, quan es reuneixi el Tribunal Constitucional i probablement se suspengui l'anomenat “procés participatiu” quan es estimi el nou recurs del Govern de Mariano Rajoy. Artur Mas ja ha anunciat que emprendrà accions legals per defensar-se del que considera un “abús de poder” del Govern central i que, en cas de suspensió, demanarà la convocatòria urgent del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. En aquest fòrum hi estan representades més de 3.000 entitats, partits polítics, sindicats i patronals i està presidit per Joan Rigol, un històric dirigent d’Unió que també va presidir el Parlament català.

Rigol va apuntar dissabte la possibilitat que si el Tribunal Constitucional suspèn la consulta, sigui la societat civil la que n’assumeixi l'organització. Seria una manera d'oferir una sortida airosa a Artur Mas perquè complís la seva promesa de treure les urnes al carrer, però aquest escenari ha estat rebutjat del tot per Esquerra Republicana i l’Assemblea Nacional Catalana, l'entitat que està actuant de catalitzador del moviment independentista. La seva presidenta, Carme Forcadell, va advertir ahir que l'organització del 9-N correspon al Govern català i va reclamar d’Artur Mas que no faci ni un pas enrere.

“Nosaltres hem d'anar a votar per dignitat democràtica i per defensar la nostra llibertat d'expressió, perquè sabem absolutament que això no té valor jurídic ni és vinculant”, va dir Forcadell a Catalunya Ràdio. “Té un valor polític important”.

L'escenari que s'obre el 10 de novembre tampoc no es llegeix de la mateixa manera a CDC que a Unió. Mentre els primers estan per una declaració unilateral d'independència després d'una negociació prèvia, els democristians rebutgen del tot aquesta possibilitat i continuen pensant que la via negociadora entre tots dos Governs és l'única que pot solucionar l'encaix de Catalunya dins d’Espanya. “Unió concep avançar en el progrés nacional i fer-ho d'acord amb la llei, posant aquells elements que ens permetin exercir l'autogovern i amb una relació de bilateralitat amb l’Estat”, ha dit Ortega. “La declaració unilateral no ens sembla la resposta del que està vivint el nostre país”.