Octubre negre als amagatalls del poder

Quatre sumaris diferents sobre corrupció han confluït a l'octubre i han estès una ombra de sospita sobre les institucions i afeblit la credibilitat de la política espanyola. En total hi ha 127 persones implicades, 38 han passat pels calabossos o han estat detingudes, i 38 més han hagut d'abandonar els seus càrrecs o partits polítics, ja sigui per decisió pròpia o a través de dimissions forçades. Ha estat un mes d'octubre negre als vèrtexs del poder.

A la llista hi ha representants institucionals, funcionaris públics, empresaris... I dirigents històrics que ja no ocupen la primera línia de la política, com el totpoderós número dos d'Esperanza Aguirre, Francisco Granados, que va ser secretari general del PP madrileny i va ocupar les més importants carteres al Govern de la Comunitat. Des d'ahir a la nit dorm en una cel·la a la presó de Soto del Real després que el jutge Eloy Velasco l'hagi situat a la “cúspide de la trama”. Juntament amb ell, a l'Operació Púnica, que investiga una presumpta xarxa que pagava suborns i comissions il·legals per aconseguir concessions públiques, han estat arrestades 35 persones més.

El president de la Diputació de Lleó, el popular Marcos Martínez, també està entre reixes, acusat de premiar amb contractes empreses amigues. A més, Púnica afecta set alcaldies. Martínez era també regidor a Cuadros (Lleó). A Madrid hi ha sis ajuntaments afectats: Valdemoro, Collado Villalba, Casarrubuelos i Torrejón de Velasco (amb alcaldes del PP, tots imputats i suspesos temporalment de militància); Parla, en mans de José María Fraile, home de confiança del secretari general de la Federació Socialista Madrilenya, Tomás Gómez; i Serranillos del Valle, on governa un partit independent, UDMA, a qui els socialistes han retirat el suport.

El mes ja es va estrenar amb sacsejada. L'1 octubre es va fer públic l'informe que Bankia va remetre a la Fiscalia Anticorrupció sobre despeses ocultes de la cúpula de Caja Madrid. En total, 86 consellers i directius que van dilapidar 15 milions d'euros de l'antiga caixa i de Bankia, el banc resultant. A tots ells els investiga l'Audiència Nacional per apropiació indeguda, encara que només tres estan imputats. A 46, els que van seguir gastant després del 2010, els segueix la pista Hisenda per un suposat delicte de frau fiscal que no ha prescrit.

L'escàndol ocasionat pels detalls del malbaratament de les anomenades targetes black ha arruïnat la carrera de 24 càrrecs de l'antiga caixa madrilenya. Rodrigo Rato, l'expresident de l'FMI i totpoderós ministre d'Economia d'Aznar, va sol·licitar la baixa del PP. Rafael Spottorno va renunciar com a conseller del Rei Felip VI. El vicepresident de la CEOE, Arturo Fernández, va escenificar una dimissió en diferit. Històrics del sindicalisme com Rodolfo Benito (CCOO) i José Ricardo Martínez (UGT) van abandonar les sigles. Del PSOE han plegat onze càrrecs, tots els que van carregar despeses a les targetes opaques. Als que no ho han fet voluntàriament, la direcció els ha enviat un burofax per anunciar-los l'expulsió.

El cas ha fet caure càrrecs públics en actiu com Pablo Abejas, director general d'Economia de la Comunitat de Madrid, i José María Buenaventura, director de gabinet del secretari d'Estat d'Hisenda, que ha d'investigar el presumpte frau.

Juan Cotino va presentar la renúncia com a president de les Corts de València i va posar fi a 23 anys de carrera política

Quan tots els focus judicials apuntaven a Madrid, el jutge Santiago Pedraz ordenava a Barcelona l'escorcoll de les propietats d'Oleguer Pujol, el fill petit de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Oleguer va ser detingut, igual que el seu soci, Luis Iglesias, durant el temps que va durar la recerca de documentació a les seves cases i oficines. Tots dos continuen imputats per blanqueig de capitals i frau fiscal.

Els ressons del cas Gürtel, que indaga sobre el presumpte finançament il·legal del Partit Popular, han portat davant un altre jutge, Pablo Ruz, també de l'Audiència Nacional, l'exsecretari general del Partit Popular, Ángel Acebes, el primer imputat de la cúpula d'Aznar per aquest cas. A Acebes se l'acusa de mirar cap a una altra banda quan era número dos del partit i de permetre la compra d'accions de Libertad Digital amb diners de la caixa b. L'exsecretari general va sortir de la declaració imputat i de moment el PP manté la confiança en ell i no li ha demanat que abandoni les sigles.

Al País Valencià, un altre habitual de les sospites, Juan Cotino, va presentar la renúncia com a president de les Corts el dia 13 i va posar fi a 23 anys de carrera política. Perseguit pels escàndols de corrupció i els negocis familiars, va anunciar que plegava per conrear caquis a l'última etapa de la seva vida. A Cadis, l'alcaldessa de Manilva, Antonia Muñoz, també va deixar el bastó de comandament després de saber que la investigaven per favoritisme i contractacions irregulars.