El papa Francesc: “El Big Bang no contradiu Déu, l’exigeix”

Fa tres anys, el papa Benet XVI va advertir que, al contrari del que sostenia el físic Stephen Hawking en el seu últim llibre, El gran disseny, Déu continua sent necessari per explicar l'origen de l'univers. “No hem de deixar que ens limitin la ment”, va dir llavors Joseph Ratzinger, “amb teories que sempre arriben només fins a cert punt i que, si ens hi fixem bé, no competeixen amb la fe, però no poden explicar el sentit últim de la realitat”. I ara ha estat el seu successor, el papa Francesc, qui ha tornat a insistir sobre aquesta tesi: “El Big Bang –la teoria científica que explica l'origen de l'univers– no es contradiu amb la intervenció creadora divina, al contrari, l'exigeix”.

Jorge Mario Bergoglio va pronunciar aquestes paraules durant la inauguració, dilluns, d'un bust del papa emèrit fet en bronze i col·locat a la Casina Pius IV, seu de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències. Francesc va glossar la figura de Ratzinger, que després de la seva renúncia viu retirat en un monestir del Vaticà, posant l'accent en la seva gran formació teològica, filosòfica i també científica. “El seu amor per la ciència”, va explicar Bergoglio, “s'adverteix en la seva preocupació pels científics, sense distincions de raça, nacionalitat, civilització, religió; preocupació per l'Acadèmia, des de quan sant Joan Pau II el va nomenar membre. Ell va saber honrar l'Acadèmia amb la seva presència i amb la seva paraula, i en va nomenar molts dels membres. I mai es podrà dir que l'estudi i la ciència hagin afeblit la seva persona i el seu amor per Déu i pel proïsme, sinó al contrari, que la ciència, la saviesa i l'oració li van dilatar el cor i l'esperit”.

En la seva intervenció davant dels acadèmics presents, el papa Francesc va subratllar la responsabilitat dels científics, “sobretot dels científics cristians”, d'interrogar-se sobre l'avenir de la humanitat i el món: “Vosaltres esteu afrontant el tema altament complex de l'evolució del concepte de naturalesa. No entraré, i ho comprendreu, en la complexitat científica d'aquesta qüestió important i decisiva. Només vull subratllar que Déu i Crist caminen amb nosaltres i són presents també en la naturalesa, com va afirmar l'apòstol Pau en el discurs a l'Aeròpag: 'En Déu, efectivament, vivim, ens movem i existim'. Quan llegim al Gènesi la narració de la Creació podem caure en el perill d'imaginar que Déu era un mag, amb una vareta màgica capaç de fer-ho tot. Però no és així. Ell va crear tots els éssers i els va deixar desenvolupar-se segons les lleis internes que Ell va donar a cadascun perquè arribessin a la seva plenitud”. I va insistir: “El principi de l'univers no és obra del caos, sinó que deriva directament d'un poder suprem creador de l'amor”.