De Valdemoro a Suïssa

Francisco Granados (Madrid, 1964) va ser un dels primers alcaldes del PP que va trencar una de les baules de l'anomenat cinturó vermell del sud de la regió. El 1999, va aconseguir la majoria absoluta al municipi obrer de Valdemoro (70.000 habitants). Quatre anys després, va revalidar el govern local, cosa que va fer que Esperanza Aguirre, la llavors presidenta regional, es fixés en ell. Amb una forta formació econòmica –va ser executiu del banc francès BNP-, Aguirre el va convertir en un dels homes forts dels seus successius Governs. Granados ha estat conseller de Transports, de Presidència, de Justícia i d'Interior, a més de diputat regional i senador.

Però aviat van sorgir desavinences amb l'altre home de confiança d'Aguirre, l'actual president regional, Ignacio González. El dubte era si Granados era l'inspirador d'una xarxa d'espionatge amb ell i altres polítics del PP com a objectius, una cosa que no ha quedat mai demostrada als tribunals.

Sobre Granados, que va arribar a ser secretari general del PP de Madrid entre el 2004 i el 2011, sempre han planat nombroses sospites de corrupció. Va adquirir un xalet a Marbella a un poderós constructor local de Valdemoro que posteriorment l'hi va recomprar; el vehicle particular de la seva dona, que estava a nom d'una altra constructora, va ser incendiat al garatge de casa seva i es va construir un xalet sumptuós d'1.000 metres quadrats a Valdemoro. El PSOE, a més, el va acusar de lucrar-se amb la venda d'una parcel·la a  David Marjaliza, constructor amic. En l'operació, Granados va rebre 1,4 milions d'euros.

L'ex-home fort d'Aguirre també apareix en el cas Gurtel. Els regidors que van revelar la trama de corrupció el van assenyalar com la persona que havia pressionat l'alcalde de Majadahonda, Ricardo Ortega, perquè falsegés un concurs de venda de sòl.

El febrer d'aquest any es va descobrir que Granados tenia un compte a Suïssa amb 1,5 milions d'euros i que mai no els havia declarat. Granados ho va admetre, però va dir que només el va tenir entre el 1996 i el 2000.