Justícia, injustícia i conya

És injust que es trobi el cadàver d'una dona a l’Espluga de Francolí, Tarragona. En general, és injust trobar un cadàver. És injust que Miquel Iceta, secretari general del PSC, porti a col·lació les plebiscitàries de l’Alemanya nazi del 1933. Què es pot dir de l’Alemanya nazi? Que ho preguntin al Nobel Günter Grass, que en la seva joventut es va deixar seduir pel nazisme sense fer preguntes. És possible no fer-se preguntes i viure a gust, sense ser injust? Per què no va entrar el cop de cap del davanter equatorià de l’Espanyol, Felipe Caicedo, en la segona part? És injust trobar el cadàver d'un home a Polígono Guadalquivir, Còrdova, en llevar-se la vida després de disparar a la seva dona a les cames. Deia Gómez de la Serna en un dels seus epigrames que aquells homes que maten la seva dona i després se suïciden, haurien de fer-ho a l'inrevés. És injust que Mariano Rajoy vulgui emular el Nobel Camilo José Cela d'“izas, rabizas y colipoterras”, quan adverteix al president de la Generalitat que no hi ha lloc per a les astúcies, dreceres ni enganys. Per què el davanter gallec de l’Espanyol, Lucas Vázquez, no va marcar almenys un gol la tarda del diumenge?

1985. L'alcalde de Jerez, Pedro Pacheco, afirma que la justícia és una conya. La Transició, els militars, els jutges, el poder. La justícia és una conya. La irreverència agafa com un mantra que s'allotja en el nostre cervell per no abandonar-lo mai més i deixar-nos mig morts i escèptics. Si la justícia és una conya, què no serà la injustícia? L'empat a zero contra el Deportivo és injust, diu el lloc comú. Algú creu encara en la justícia, sigui divina, humana o futbolística? No és injust, sinó més aviat una conya, que el rei Felip VI afirmi que els espanyols ja no som rivals els uns dels altres. Signifiqui el que signifiqui ser espanyol, que diria Juan José Millás. Ser de l’Espanyol és molt més clar ara mateix. Alegrar-se d'un empat a zero pel joc desplegat. L'equip comença a seduir l'afició, l'espurna de la connexió entre el camp i la graderia ha pres, tal com es proposava l'entrenador. La gent està sortint de la letargia, 22.732 espectadors a Cornellà-el Prat contra el Deportivo. Sergio González és una persona honesta i il·lusionada que aquest diumenge a la tarda, mentre dirigia el seu equip a la banda, envoltat de soroll i fúria futbolística, tenia el detall de lluir el llacet rosa en record i suport a totes aquelles persones malaltes de càncer de mama. És injust que el Departament de Salut de la Generalitat no hagi aconseguit reduir la taxa de suïcidis i morts per càncer de còlon. La vida i la mort es burocratitzen. Per què aquesta vegada no va marcar el davanter uruguaià de l’Espanyol, Cristian Stuani? Sergio González transmet valors més enllà de l’àmbit futbolístic, però amb el futbol com a pretext, una ètica i una estètica humana, d'aquí l'efecte crida. El necessitem per no burocratitzar la nostra ànima periquita. Així és com s'insufla vida a aquest club alacaigut pels deutes i la rutina de la salvació com a meta. Pedro Pacheco ha estat recentment condemnat pel Tribunal Suprem a 5 anys i 6 mesos de presó per malversació de cabals públics. Entre la justícia i la injustícia, ens quedem amb la conya.

Sergio González transmet valors més enllà de l'àmbit futbolístic, però amb el futbol com a pretext, una ètica i una estètica humana, d'aquí l'efecte crida