El poble de la independència basca

Hi haurà una urna, tres paperetes possibles, president de taula i una pregunta clara: “Vols ser ciutadà o ciutadana d'un estat basc sobirà?”, però aquesta consulta serà legal. Els veïns del municipi biscaí d'Arrankudiaga, de gairebé un miler d'habitants, estan cridats el dos de novembre a agafar una setmana d'avantatge als catalans.

La seva decisió no serà vinculant, tot i que tindrà un component sentimental: “Podem passar a la història com el poble que va tenir el dret a decidir i obrir camí a una decisió més gran”, explica l'organitzador, Joseba Martin, mentre recorda que el 1979 el municipi va demanar, després de les eleccions generals, la independència d'Euskadi.

Dret a decidir

• Arrankudiaga és una localitat d'uns 22 quilòmetres de superfície al sud-oest de Biscaia, limítrof amb Àlaba. En l'últim cens s'hi comptaven 964 habitants. Es calcula que hi podran votar uns 740, inclosos els més grans de 16 anys
• Itziar Duandikoetxea González, d'EH Bildu, és l'alcaldessa des del 2011. El seu partit té quatre regidors, i el PNB en té tres (després de ser l'única força en l'anterior legislatura, amb els partits abertzales il·legalitzats i majoria d'abstenció). PSE-EE va obtenir 7 vots i el PP, 6, davant dels 317 i 280 dels nacionalistes. A les europees, Podem es va estrenar com a quarta força, amb 11 vots
• El 1979, Arrankudiaga va demanar la independència d'Euskadi amb una moció de l'alcalde Txomin Eguiluz —amb el suport d'HB—, que forma part ara de la campanya de la consulta

La consulta no la convoca aquesta vegada un Ajuntament. Les taules electorals no es posaran en col·legis, sinó en un local particular al costat del batzoki (el local del PNB), davant del qual s'ha dibuixat un mural. Els promotors de l'associació ciutadana Ados han tingut molta cura per no caure en els “problemes legals” amb què es va trobar la consulta celebrada a l'abril a Etxarri-Aranatz (Navarra). La Delegació del Govern la ratifica. “Com que no hi està implicada una institució pública, no està promoguda per l'Ajuntament, i no hi ha acord del ple, no hi ha base per actuar”, reconeixen. La votació és legal.

“Les consultes populars tenen molta tradició, per decidir sobre escombraries, aigua o, si un barri com Usansolo vol independitzar-se de Galdakao”, justifica Martín, antic membre de la Mesa Nacional d'Herri Batasuna i de la il·legalitzada ASB, que va començar a estudiar la possibilitat d'organitzar un referèndum al costat de l'exalcalde del PNB Jose Aspiazu, que va ocupar el càrrec durant 15 anys. “Després d'anys de mala relació, vam coincidir dos veïns de procedències polítiques diferents”, explica al costat d'un frondós rebrot de l'arbre de Gernika: “La idea va sorgir sense partits o sigles. És més de poble”.

Bildu, a l'alcaldia, dóna suport a la consulta, i el PNB, amb tres regidors, deixa llibertat als seus afiliats per votar “o no” i decidir la seva papereta, però recorda que “el futur d'Euskadi ha de tractar-se en la ponència del nou estatus polític, al Parlament”, per “donar suport jurídic a aquesta pretensió i arribar a l'acord amb més consens”.

Gure Esku Dago reconeix, tot i això, que encara no estan en fase de votar. “Hem d'arribar a un punt de trobada amb pedagogia, i després caldrà estipular els assumptes formals”. Alguns dels seus membres han col·laborat amb la iniciativa. En comparteix els objectius i donaran suport a altres iniciatives que puguin sorgir a escala local.

Però treballar a aquesta escala també comporta problemes. Com que no tenen accés al cens, un programa informàtic s'encarregarà d'identificar els més grans de 16 anys. Hi haurà observadors independents —professors universitaris de dret, per exemple— i dels partits per controlar el procés. “Serà rigorós, ningú votarà dues vegades”, apunta Martin, que reconeix que és “difícil” convèncer tot el poble (a Etxarri van votar un 42% dels veïns). “No fem campanya per una opció, volem una festa de la democràcia”. Literalment: aquell dia rebran un DJ, hi haurà partits de pilota basca, aizkolaris i fins i tot els personatges de carnaval navarresos Zanpantzarra.

“I tot això, serveix per a alguna cosa?” Preguntava a Martín un veí. Ell recorda els grans defensors de la llibertat: “Quantes vegades devia sentir Mandela que si el que feia servia per a alguna cosa?”