Final feliç per a Teresa Romero

La confirmació que Teresa Romero està per fi lliure del virus de l'ebola posa un punt i a part positiu a la greu crisi sanitària viscuda després de detectar-se, a principis d'octubre, el primer contagi d'ebola que es produïa fora de l'Àfrica. A la recuperació de l'auxiliar d'infermeria cal afegir que cap de les persones sotmeses a control per haver estat en situació de risc hagi emmalaltit, cosa que dóna expectatives raonables que la crisi es pugui tancar sense altres conseqüències. Per donar definitivament per superat l'episodi caldrà esperar, d'acord amb els criteris de l'OMS, 42 dies a partir d'avui; és a dir, dos períodes d'incubació del virus.

La recuperació de Teresa Romero és una excel·lent notícia. L'auxiliar ha estat en perill de mort per no haver eludit el més preuat de la professió sanitària: el deure d'assistir els malalts. S'havia ofert voluntària per cuidar el religiós malalt repatriat a l'agost i en aquestes crucials setmanes altres sanitaris l'han cuidat a ella. Ara cal esperar que no pateixi seqüeles i agrair als metges i a tot el personal implicat la seva dedicació i el seu gran esforç. Els professionals han demostrat un nivell de preparació similar o superior al dels països més desenvolupats, cosa que subratlla els punts positius del sistema públic de salut a Espanya.

Final feliç, doncs, per a una gestió desastrosa, que només es va redreçar quan, cinc dies després que es conegués el contagi, es va nomenar un comitè científic que va posar ordre i serenitat per gestionar la situació. De la crisi, se n'han d'extreure lliçons que permetin afrontar situacions similars amb majors garanties, tant pel que fa a la gestió com a la idoneïtat dels mecanismes de protecció del personal sanitari. I queda pendent l'assumpció de responsabilitats polítiques.

Aprendre dels errors és important també perquè, encara que aquí podem sentir alleujament per aquest desenllaç, l'amenaça de l'ebola no s'ha diluït; al contrari. Mentre l'epidèmia a l'Àfrica no estigui sota control, les possibilitats que s'estengui i el virus viatgi a qualsevol país continuen sent molt altes. En les últimes setmanes s'ha incrementat l'esforç internacional, però continua sent insuficient.

La situació de Libèria, amb més de 4.000 casos comptabilitzats, és paradigmàtica de les dificultats que cal afrontar. De les 28 unitats de tractament que, d'acord amb l'OMS, s'havien planificat en aquest país, només n'hi ha sis d'operatives. Això fa que molts afectats acudeixin a centres sanitaris convencionals, on entren en contacte amb altres pacients. Un cop diagnosticats, són transportats per carreteres plenes de fang i obstacles durant hores fins a aconseguir un lloc habilitat per tractar l'ebola.

És urgent accelerar la construcció de centres d'atenció i aïllament a les zones més afectades, i una xarxa descentralitzada de laboratoris que permeti fer les proves amb més rapidesa. L'ebola continua aquí. No podem baixar la guàrdia.