La falta d’aigua a São Paulo afecta més de 15 milions de persones

El municipi de Cordeirópolis, a 160 quilòmetres de São Paulo, aquest any no celebrarà la tradicional festa del Rodeo. L'alcalde Amarildo Zorzo (PV) va haver de triar entre la parella de cantants de sertanejo i els braus o el combustible que alimenta les bombes d'aigua de la ciutat. En estat de calamitat des de juny, la situació no dóna per a gaires celebracions. L'aigua de què depenen gairebé 23.000 habitants s'acabarà en un màxim de 60 dies.

Quan Zorzo va arribar a l'alcaldia, el 2013, va descobrir que el 50% de les factures d'aigua estaven per pagar, que col·legis, gimnasos i camps de futbol mantenien pèrdues històriques i que les tarifes del servei no es van ajustar en anys. En un municipi polsós i sec, on cada veí gasta uns 250 litres per dia – la mitjana recomanada per l'OMS és de 110 litres-, el sistema està a tocar del col·lapse. Zorzo es va convertir de seguida en el que, en qualsevol ciutat, es qualificaria com l'antipolític. Va apujar les tarifes de l'aigua, va tallar les canonades a qui no pagava, va decretar l'estat de calamitat que li dóna poder per aprovar decrets i contractes sense haver de passar per la Cambra Municipal, va començar a multar qui rentés vehicles i voreres amb la mànega, va dividir la ciutat en nord i sud per organitzar els talls i va suspendre la primera festa. "Ja em van avisar que seria un desgast polític. Sens dubte ho és, però tinc escoles, guarderies i hospitals per proveir. Jo no em considero un polític, haig de ser un gestor. La situació és extremament preocupant".

Cordeirópolis depèn avui d'una reserva que encara aguanta 30 dies. La fórmula per aguantar un mes més va sorgir, gairebé sense adonar-se'n, de l'aigua que es va acumular durant anys en les ja inutilitzades pedreres d'argila del municipi. Una agressió a la natura que, paradoxalment, s'ha convertit en la salvadora dels seus detractors.

Acaba de fer-se de nit a Itu i el cap de la Policia Militar Sérgio Kazuo Abe demana als transeünts que es posin darrere del cotxe patrulla.

– No fos cas que ens caigués una pedra.

Al davant té una vintena d'exaltats veïns del barri Cidade Nova, que fa dues setmanes que es dutxen amb tasses. Les barricades es repeteixen cada dia, tallen diverses vegades una de les principals carreteres de la ciutat i, encara que la majoria dels veïns no està d'acord amb el mètode, les protestes violentes han col·locat Itu en el mapa dels escenaris més cruels de la sequera a São Paulo. Des de febrer l'aigua corre un dia de cada dos, però l'últim mes es van multiplicar els casos de famílies, sense recursos ni preparació, que viuen sense ni gota d'aigua. Els veïns peregrinen diverses vegades al dia fins a les aixetes de la pedania o fins a les canonades que porten aigua de petites deus envoltades d'escombraries. Els 44 camions cisterna de l'Ajuntament, que han de ser escortats per la Guàrdia Civil [policia municipal] per evitar possibles disturbis amb els veïns, no donen servei.

Noelita Pereira Sobrinho, de 68 anys, va sortir de Bahia fa més de 30 anys. Fugia de la pobresa que va portar la sequera. "Tenia tres fills que ploraven perquè no els podia rentar". La mena de laboratori, amb garrafes i tubs per tot arreu, en què ha transformat casa seva perquè no li falti aigua li recorda molt aquells anys. "Estic passant pel mateix 33 anys després. En aquella època era igual de difícil que aquí. Avui ja no puc tornar, però els dies de desesperació en tinc moltes ganes", explica la dona.

Noelita viu, entre fills, néts i nebots, amb cinc persones més. Després de dues setmanes sense aigua els barrils s'acumulen en cada cantonada i han inventat un sistema per rentar els plats. Van veure-ho a Youtube. Junts no gasten més de 200 litres d'aigua. La mitjana per persona recomanada per l'OMS és de 110. "El pitjor de tot és haver de carregar l'aigua cada dia", diu la jubilada. "Ens han dit que no ens envien el camió cisterna perquè protestem".

El conductor del camió cisterna va i torna del pou grisenc fins a 15 vegades per dia. Xofer d'autobús escolar, no hi entén de bombes d'aigua, ni de camions i tampoc no sap gaire bé com funciona el generador que fa possible omplir el dipòsit de 15.000 litres del vehicle, però la situació és tan crítica que l'Ajuntament ha posat gairebé tots els conductors a portar aigua fins a a les tres petites represes del municipi, en estat d'emergència per la sequera.

"Si no ho fes l'aigua s'acabaria", diu el conductor cremat pel sol. Les últimes deus d'aquesta localitat de població envellida i florits flamboyants i lapachos corren per terrenys privats. Els seus propietaris van acceptar que l'Ajuntament les utilitzi per proveir els 8.000 habitants que avui només reben aigua quatre hores per dia. "Vaig haver de suspendre les classes almenys dues setmanes. Necessito els conductors de l'autobús escolar per portar els camions cisterna. Ja vaig ocupar els xofers del sector d'obres i no puc utilitzar els de les ambulàncies. Seria el col·lapse. A més, imagina't la despesa de 3.000 nens als col·legis…", explica l'alcalde Miguel Marques (PSDB).

L'única esperança perquè Cristais no s'assequi és que l'Estat alliberi 250.000 reals per instal·lar unes canonades que portin l'aigua que neix a quatre quilòmetres d'allà. "Aquesta inversió s'hauria d'haver fet ja fa molt", critica Marques. "L'única cosa bona d'això, és que aquesta situació ens obrirà els ulls a tots. Fins i tot als de les administracions, que han entès que han d'invertir-hi", manté el responsable de tractar l'aigua del municipi, Leandro Querino de Souza.

Els clients de Sidney Trindade, de 50 anys, van desaparèixer a mesura que l'aigua de la presa Cantareira arribava al nivell més baix de la història. Propietari d'un complex turístic que, en l'època de bonança, llogava 70 xalets i 16 apartaments per vacances i mantenia un garatge amb 210 embarcacions, té un nus a la gola quan passa comptes de tot el que ha perdut. "Els turistes ja no lloguen un apartament ni per passar el dia. Más del 90% dels meus clients venien per la presa", lamenta. El negoci registra unes pèrdues del 70% i treballa amb un terç dels 40 empleats que mantenia llavors. Avui, s'esforça a diversificar el negoci. "Tot el comerç al voltant va caure, els turistes ja no vénen, som, sens dubte, el sector més perjudicat. Però encara es pot gaudir aquí, la mala premsa també m'ha fet molt mal en mostrar només la terra seca. Les coses estan malament, però hi ha molt aigua encara".

"Per què no han imposat torns?", es pregunta davant de la minvada presa on viu fa 30 anys. "No ho han fet perquè hi havia Mundial i després eleccions i quedava lleig. Mentrestant, s'estan acabant l'aigua", lamenta molt crític amb la gestió de la Sabesp i el Govern de Geraldo Alckmin. "En la dècada dels 70 ja estava planejada la construcció d'una altra presa que ajudés aquesta. Encara estem esperant que surti del paper".

Trindade s'emociona si li preguntem què sent cada dia quan mira per la finestra. No plora perquè és "molt trist" i és "un home", però ganes no n'hi falten. "Hem de mostrar al món que això és important, hem de tractar l'aigua amb molt més afecte".