La religiosa curada d’ebola no guarda “rancor” per no haver estat repatriada

La religiosa Paciencia Melgar, companya del missioner Miguel Pajares a l'hospital San José de Monròvia (Libèria), ha assegurat aquest dilluns que no guarda "rancor" a ningú "per no haver pogut venir a Espanya quan tenia el virus" d'ebola, del qual es va guarir al país africà. Melgar ha mostrat la seva alegria per "poder fer el be" ajudant la infermera auxiliar Teresa Romero, la primera contagiada de la malaltia a Espanya i que va rebre el sèrum de la religiosa per al seu tractament.

En la seva primera compareixença pública després d'haver superat l'ebola, la religiosa de la Congregació de les Missioneres de la Immaculada Concepción ha volgut explicar la seva experiència vital i expressar la seva intenció de col·laboració amb els possibles infectats pel virus d’ebola.

“Em trobo perfectament bé”, ha dit quan li han preguntat si el virus d’ebola li ha deixat seqüeles. Melgar va contreure la malaltia al mateix moment que el missioner Miguel Pajares, però ella no va ser repatriada. “No guardo rancor per haver trigat tant a arribar a Espanya. No sóc espanyola”, ha assegurat.

Melgar va superar la malaltia en un hospital de Monròvia i va volar a Madrid per intentar donar la seva sang i ajudar el segon missioner espanyol repatriat, Manuel García Viejo. No va arribar a temps per unes hores de diferència. Posteriorment el seu plasma sanguini s'ha usat per tractar Teresa Romero, contagiada d'ebola precisament quan atenia García Viejo.

“Em vaig sentir malament de no poder arribar a temps per ajudar el germà Manuel”, ha assegurat. “Estava informada cada dia de la situació del germà Manuel, que es va contagiar a Sierra Leone i buscaven donants per a ell. Jo mateixa m’hi vaig oferir, com que estic recuperada, em vaig oferir a venir voluntàriament”, ha explicat.

Melgar no ha tingut contacte amb Teresa Romero. “Jo no sé si ella s’ha curat pel meu plasma però estic molt contenta que hagi pogut recuperar-se”, ha assegurat. “És una gran dona per la seva generositat i lliurament. Valoro molt aquest gest que va tenir amb els missioners, cuidar-los voluntàriament. Que Déu la beneeixi”. Melgar ha agraït al Govern espanyol que agilités el seu viatge de tornada a Madrid per intentar ajudar García Viejo. També ha demanat ajuda internacional per detenir l'epidèmia. “Això no és un problema només d’Àfrica, és de tots”, ha dit.

“Falten recursos humans i materials” per combatre l'ebola, afirma la religiosa

Sobre el seu contagi a Monròvia, treballant colze a colze amb Pajares, ha explicat: “No es podia abraçar ni tocar. Amb els pocs mitjans que teníem intentàvem protegir-nos; jo almenys ho vaig intentar. Pot ser que passés alguna cosa semblat al que va passar amb Romero. Recordo que un dia atenia una persona, però que em queien les ulleres i jo mateixa intentava col·locar-me-les bé perquè no hi veia. Penso que potser, pel que sabem del virus, que entra per aquestes zones, va ser això. Quan em vaig notar febre ja vaig començar a sospitar, perquè em vaig fer l’anàlisi de la malària i no en tenia”.

Melgar va superar la malaltia en un centre per a malalts d'ebola als afores de Monròvia amb molt pocs mitjans i massa malalts. Aquest matí ha explicat com va ser la seva experiència: “Falten recursos humans i materials”. Ha relatat que no hi havia ni tan sols oxigen per a un malalt que en necessitava. “No era un lloc adaptat per rebre pacients però com que no hi havia cap més remei, és el que ofereixen als que arriben”, ha assegurat.

Els malalts dormien en “llits estrets, lliteres; alguns dormien amb el matalàs al terra perquè no hi havia prou lliteres”. L'experiència va ser “horrorosa”, ha assegurat. “Cada dia veus com el teu veí mor, el de davant mor. Era horrorós sentir aquests crits”.