Per carregar-nos de raons

El que està passant aquestes últimes setmanes a Catalunya, molt especialment aquests últims dies, no hauria de sorprendre els qui han seguit de ben a prop l'evolució del nacionalisme català. Rajoy va dir aquest dimecres, després de saber que Artur Mas havia renunciat a convocar la consulta, que era una bona notícia. En part tenia raó, a ell li solucionava un problema immediat, ja no havia d'adoptar decisions compromeses davant el reiterat incompliment de lleis i sentències per part de les autoritats catalanes.

De fet, es tracta d'una etapa més en el camí que els nacionalistes catalans van emprendre fa molts anys

Però, en realitat, es tracta d'una etapa més en el camí que els nacionalistes catalans van emprendre fa molts anys i que ha passat, i seguirà passant, per fases diferents i variades, totes previstes dins d'una estratègia ben traçada i que els està donant bons resultats. Una estratègia que podríem descriure com “tenir paciència i anar-nos carregant de raons”.

En efecte, la consulta que es demana és una fita en aquest camí perseverant. Però la consulta no és només un mitjà que tingui com a única finalitat que s'acabi duent a terme i accedir així a la sobirania, sinó que també té altres objectius col·laterals perquè —si el resultat, en cas que s'acabi fent, fos negatiu— seria útil per al procés de construcció nacional que s'està duent a terme a Catalunya des d'almenys 1980.

Recordeu que Mas, en línia amb els consells del seu òrgan assessor, va repetir diverses vegades que el seu adversari a Catalunya era l'Estat

Això ho podem comprovar explícitament al primer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional, adscrit al Departament de Presidència de la Generalitat, publicat el juliol del 2013 sota el títol La consulta sobre el futur polític de Catalunya. En plantejar-se quines poden ser les vies legals per dur a terme la consulta, aquest òrgan oficial adverteix: “S'ha de tenir present que l'objectiu primer i fonamental de la Generalitat hauria de ser aconseguir que efectivament es pogués convocar una consulta i, subsidiàriament, si això no fos així, que resultés evident, de la manera més clara possible, que l'Estat és qui es nega a permetre-la i que ho fa per motius polítics, no jurídics. Aquest doble objectiu és important tant davant dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya com de cara a la comunitat internacional”. Recordeu que Mas, el dimarts passat, en línia amb els consells del seu òrgan assessor, va repetir diverses vegades que el seu adversari a Catalunya era l'Estat.

Des de fa molts anys, el victimisme ha estat la gran arma dels nacionalistes. Les forces polítiques d'àmbit estatal consideren com a victòries esdeveniments que després són capitalitzats per les forces nacionalistes. La suspensió de la consulta no és una derrota de Mas, sinó el començament d'una nova etapa en la qual espera seguir portant la iniciativa davant d'un Govern central a la defensiva.