_
_
_
_

Les restes trobades a les fosses no són dels 43 joves desapareguts

El fiscal anuncia que els 28 cossos trobats a Iguala no són dels estudiants Després de 19 dies de rastreig de soldats i policies, el destí dels joves és un enigma

Jan Martínez Ahrens
Policies durant la recerca dels desapareguts a Iguala.
Policies durant la recerca dels desapareguts a Iguala.EFE

Hi ha cadàvers, hi ha fosses, hi ha assassins, però res quadra. La investigació erràtica de les autoritats mexicanes per la desaparició de 43 estudiants de magisteri va arribar aquesta tarda al zenit de la confusió, quan el procurador general, Jesús Murillo Karam, va descartar que els 28 cadàvers calcinats i trobats als afores d'Iguala pertanyin als normalistes. “Els puc dir que de les primeres fosses trobades, de les primeríssimes, ja en tenim alguns resultats, i no corresponen els ADN dels familiars”, va dir Karam. L'anunci fa ressorgir els interrogants d'un cas polièdric en què, després de 19 dies de perquisicions i mig centenar de detinguts, l'enigma principal, el parador dels nois de l'escola d'Ayotzinapa, continua sense aclarir-se.

El Govern va anunciar el descobriment d'un nou dipòsit clandestí: “Hi ha cadàvers, però encara sense identificar"

El camí més esperançador que obren els resultats obtinguts (basat en les proves de ADN) és que els joves, com mantenen molts pares, encara siguin vius i estiguin segrestats pels narcotraficants en algun racó de les muntanyes de Guerrero, burlant la recerca conjunta que duen a terme des del 27 de setembre l'exèrcit, la marina, la policia federal i l'estatal, i els serveis d'intel·ligència en ple. Si aquesta possibilitat es confirma, seria el segrest massiu amb una durada més llarga que recorden els anals de la història recent mexicana.

Una altra hipòtesi més funesta i per la qual s'inclinen els investigadors és que els cossos es trobin a les fosses que encara queden per obrir. En aquesta línia, el director de l'Agència d'Investigació Criminal, Tomás Zerón, va anunciar, sense entrar en detalls, la troballa d'un nou dipòsit clandestí. “Aquí hi ha cadàvers, però encara sense identificar", va assenyalar una font oficial.

Más información
El narco mexicà va assassinar 17 estudiants detinguts per la policia
La parella que ballava entre cadàvers
Emergència mexicana

El testimoniatge dels dos sicaris que van confessar haver assassinat 17 estudiants després del seu lliurament a la policia municipal podria quadrar amb aquesta variant. El problema, segons fonts properes a la investigació, és que els assassins no van donar pistes clares sobre on es van enterrar els cadàvers. S'obre aquí, en el cas que fracassin les recerques, la possibilitat d'arribar a un carreró sense sortida, que la història dels normalistes quedi atrapada al tenebrós món dels desapareguts.

Una cosa gens estranya Mèxic. Ara mateix hi ha més de 13.000 casos reconeguts oficialment. Entre aquests figuren alguns tan espantosos com les 300 persones, incloses persones grans, dones i nens, segrestades a plena llum del dia pels Zetas el març del 2011 a la ciutat de Allende (Coahuila). Tres anys després no se'n coneix el parador i les restes trobades a diferents fosses no han estat identificats. Les famílies de les víctimes encara mantenen l'esperança que siguin vius.

En el cas d'Iguala les portes encara estan obertes. Hi ha moltes preguntes. Per exemple, qui són els 28 cadàvers trobats a Pueblo Viejo i sobre els quals ningú ha donat cap explicació.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jan Martínez Ahrens
Director de EL PAÍS-América. Fue director adjunto en Madrid y corresponsal jefe en EE UU y México. En 2017, el Club de Prensa Internacional le dio el premio al mejor corresponsal. Participó en Wikileaks, Los papeles de Guantánamo y Chinaleaks. Ldo. en Filosofía, máster en Periodismo y PDD por el IESE, fue alumno de García Márquez en FNPI.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_