L’incendi sobiranista en Catalunya no pren entre els valencians

La tensió generada en Catalunya hauria tingut en un altre moment un ressò especial a la Comunitat Valenciana, on les referències al territori veí s'han viscut en les últimes dècades de forma emocional. L'enquesta publicada per aquest periòdic el 9 d’Octubre confirma, no obstant això, que l'incendi deslligat per la consulta sobiranista no té influència a la Comunitat Valenciana, on el canvi polític que anuncia el sondeig es regeix per claus internes.

El rebuig al català, començant per la unitat de la llengua, va donar forma a un combatiu moviment popular, el blaverisme. I a un partit polític de tall regionalista, Unión Valenciana, absorbit electoralment pel PP a la fi dels anys noranta. L'enfonsament del suport als populars no obre la porta avui en les Corts Valencianes a una força similar. Tampoc calen les apel·lacions al perill de contagi independentista del president de la Generalitat, Alberto Fabra, i l'alcaldessa de Valencia, Rita Barberá, a les quals els partits de l'oposició parlamentària no responen, sabedors que entrar en aquest debat solament pot donar-los problemes.

Les formacions que animen a seguir els passos del soberanisme, com Esquerra Republicana de el País Valencià, es mantenen lluny de les Corts Valencianes en intenció de vot, en línia amb una societat en la qual el 76% se sent bastant o molt orgullós de ser valencià i un percentatge major, del 85%, bastant o molt orgullós de ser espanyol.

“El llop de l'anticatalanisme ja no espanta ningú, sembla com parlar d'una altra època. És un canvi important que estem vivint”, afirma el sociòleg i vicerector de la Universitat de València Antonio Ariño. “Fins i tot els empresaris que en el seu moment van tenir un discurs important sobre aquest tema ara no estan en això”, afegeix el també sociòleg i autor d'un llibre sobre la història del blaverismo Vicent Flor.

Fa alguns anys que les grans organitzacions empresarials valencianes tracten el tema amb pragmatisme. “Catalunya és el nostre principal client i el nostre principal proveïdor. El comportament assenyat és portar-se bé amb el principal client i el principal proveïdor”, diu José Vicente González, president de la patronal de la Comunitat Valenciana. “El que els catalans anaven a envair i annexionar ja no s'ho creu ningú. A ningú li funcionaran les banderes ni les paelles amb aigua de l’Ebre o de Torrevieja”, explica.

La vella contesa identitària ha perdut molt de pes. Què ha ocorregut al carrer perquè això succeeixa i s'aveïne el canvi que prediu l'enquesta? “S'han aguditzat els nostres grans problemes: atur, precaridad laboral i corrupció política”, considera l'historiador Joan Romero. La “molt preocupant tolerància cap als casos de corrupció”, que segons Romero es va evidenciar en els anys de creixement econòmic, ha desaparegut. Ara és la primera inquietud dels valencians per davant de la de l'atur, també molt elevada.

El tres vegades guanyador de les eleccions autonòmiques, Francisco Camps, va seduir els ciutadans amb un discurs optimista sobre la Comunitat Valenciana. Però la crisi ha posat de manifest els seus problemes. Els d’una autonomia amb una taxa d'atur “fora del patró normal, impròpia d'un país del nostre entorn”, assenyala Lorenzo Serrano, membre de el Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas. I amb un discret nivell de competitivitat: la Comunitat Valenciana ocupa el lloc 12 entre les comunitats espanyoles, una posició “mitjana-baixa” al si de la Unió Europea i amb prou feines “un 65% de la productivitat a Estats Units”, explica esmentant diversos indicadors la catedràtica de la Universidad Jaume I de Castellón Inmaculada Martínez Zarzoso.

Encara que les dades indiquen que s'ha produït un canvi de tendència, els ciutadans observen que s'ha creat “una borsa de desocupació tan massiva que fins i tot a ritmes elevats de recuperació farà falta molt de temps per tornar a la situació prèvia a la crisi”, diu Serrano. Entre els 533.600 aturats registrats en el Servef (Servici Valencià d’Ocupació i Formació) hi ha, a més, un grup particularment preocupant i no poc nombrós: aquells treballadors “les habilitats dels quals o són molt baixes o servien per fer coses que en el futur probablement no proporcionaran grans possibilitats d'ocupació”, afegeix l'economista.

La desocupació va créixer amb una “rapidesa pasmosa” a partir de 2008. La conseqüència ha estat un augment de la pobresa “cada vegada més intens, més extens i més crònic”, resumeix Vicent Andrés, de Cáritas. L'exclusió severa ha augmentat fins a afectar l'11,5% de llars valencianes, segons l'organisme de l’Església. “Davant de tot això”, diu el sociòleg Ariño, “parle vosté d'anticatalanisme”.