El món editorial s’encongeix

A la tardor hi haurà a Espanya llibres publicats per Harper Collins (HC) en castellà sota el seu segell, assegura a aquest diari Brian Murray, president del conglomerat editorial de Rupert Murdoch, un dels cinc grans dels Estats Units. La seu estarà a Madrid, aprofitant l'estructura de Harlequin, capdavantera de novel·la romàntica. Això és així perquè Harper Collins, 16è grup editorial del món, va adquirir al maig el segell a la multinacional canadenca Torstar (42è).

L'editorial de Murdoch (10.000 llibres a l'any, catàleg digital de 200.000 obres, Twain, les Brontë, Wells o Agatha Christie publicats originalment) afegeix al seu imperi una dotzena d'oficines internacionals que ampliaran la seva oferta en llengües estrangeres al Japó, Suècia, Holanda i Espanya, finestra que el pot portar a l'Amèrica Llatina. “El primer any ens centrarem en mercats on tenim equips: Espanya i el Brasil. Després considerarem expandir-nos a l'Amèrica del Sud”, aclareix Murray.

HC va anunciar la seva estratègia a Alemanya, a la 66a Fira del Llibre de Frankfurt, que acaba avui. Però l'ofensiva de Harper Collins no és l'única dels gegants de l'edició mundial, els més afectats per la contracció de l'activitat. A Espanya, Penguin Random House (nascuda al juliol de 2013 després de l'acord entre Pearson, líder mundial, i Bertelsmann, cinquè en la classificació) va adquirir al març d'aquest any la part literària de Santillana (24è). Però és que la francesa Hachette Livre (6è), que va comprar Hyperion el 2013, va anunciar fa tres mesos la seva intenció d'absorbir el grup Perseus (38è) per reforçar la seva filial als EUA. Y Holtzbrinck, número dos alemany, s'ha quedat Weltbild.

Les xifres de vendes s'han estancat, mentre que els preus dels llibres continuen estables

La primera raó de la nova espiral de concentracions és perquè el sector s'ha estancat, com mostren les xifres de la International Publishers Association en 40 mercats. Els preus dels llibres estan estables des de fa anys i els mercats, excepte la Xina (creix un 9%) i bona part dels de l'Amèrica del Sud—amb el Brasil i el seu 8% d'augment al capdavant, però sense oblidar Mèxic (el 18è més alt) i l'Argentina (el 26%)— mostren creixements zero o negatius. En aquests mercats hi ha el flotador espanyol: des de Seix Barral, Tusquets, Salamandra o Alfaguara admeten que en cinc anys s'ha passat d'una relació tipus set a tres de les vendes a Espanya i l'Amèrica Llatina a un 50-50%, quan no és ja clarament un 40-60%. “Hi ha llibres d'autors que salvem pel que venen allà”, diu una editora que prefereix l'anonimat.

L'altra raó que empeny a la concentració es diu Amazon, Google i Apple: el sector és conscient que o agafa múscul, o els gegants de la distribució i la tecnologia els atropellaran, encara que Stefano Mauri, president del tercer grup italià, Mauri Spagnol, recorda que “hi ha altres plataformes digitals de llibres; i després l'Europa continental pot veure el que passa a Anglaterra sense preu fix i prendre'n nota legislativa”. Però com ell diu: “Un client d'Internet està disposat a trair-te per un cèntim”. I encara. “No sé ni si amb les fusions arribem a temps: les nostres facturacions són minúscules al costat del que mouen ells”, apunta Claudio López de Lamadrid, director de la divisió literària de Penguin Random House.

Els grans grups volen gestionar com sigui els grans autors de best-sellers. L'esquer: en un creixent món únic i de mercat instantani ningú pot plantejar-los, diuen, acords globals i de màrqueting millors. Hachette ho va aplicar fa poc amb la flamant Nobel de la Pau Malala Yousafzai. HC, amb Patricia Cornwell. “Podem oferir als nostres autors ser publicats en 15 idiomes més a part de l'anglès; el pas del paper al digital ofereix moltes oportunitats”, resumeix Murray. Un exemple: HC dóna als seus autors des de fa una setmana un 10% de drets més en les edicions digitals si afegeixen en els seus webs un botó per comprar llibres des de la plataforma de l'editorial. “No forcem cap autor o agent. Però si estem convençuts de l'edició global, farem ofertes per publicar a tot el món que reflectiran aquesta emoció i acceptaran”.

Aquests gegants volen gestionar com sigui els autors de 'best-sellers'

Els agents literaris han notat l'opressió d'una estratègia “que va a més”, reconeixen off the record diversos d'ells a Madrid i Barcelona. A Anglaterra la seva resposta no ha trigat: A. P. Watt, de les més antigues del món (1866), es va fusionar al desembre del 2012 amb United Agents (2008). Al març del 2013 ho feia una altra institució, Curtis Brown (1899), amb Conville and Walsh (2000). Clàssiques i modernes, tradició i audiovisual i xarxes socials. Per aquí va l'acord que abans d'acabar l'any haurien de dilucidar dos superagents més: Andy Wylie i la catalana Carmen Balcells.

“Tancaran les boutique-agency unipersonals que han proliferat i les que depenguin d'un sol mercat o llengua hauran de fusionar-se”, dibuixa Anna Soler-Pont, de l'agència Pontas, que ha col·locat un dels llibres calents de la fira: el de Milena Busquets. En la seva opinió, molts autors no cauran en els paranys dels grans grups: “Quedarien segrestats, mai els faran vestits a mida i les seves decisions són lentes; a més, arriben a quedar-se fins al 50% de les vendes internacionals; les agències no passem del 20%”. En qualsevol cas, tot ben reconcentrat.