“Per solucionar el problema català l’esquerra ha de sortir de l’armari”

Josep Ramon Bosch (Manresa, 1963) té una vida folgada com a directiu d'una multinacional química, però només ha passat una setmana de vacances en família. Dedica la resta del seu temps a tombar el discurs independentista a Catalunya. Creu que la comunitat ha de rebre un missatge positiu, sentimental, dir-los que “Espanya sense Catalunya no és Espanya”. El seu objectiu immediat és reunir avui una bona quantitat de gent a Catalunya entorn de la festa nacional del 12 d'Octubre. Convida l'esquerra catalana a sumar-se sense complexos a aquesta data.

Pregunta. L'any passat aquesta festa a Catalunya va tenir moltes banderes del PP.

Resposta. Aquest any el lema serà "Recuperem el seny, recuperem la senyera", és a dir, la nostra bandera. I demanem que la gent vingui amb banderes d'Espanya, amb republicanes, amb catalanes i de totes les autonomies i de Llatinoamèrica. Celebrem l'orgull de sentir-nos catalans i espanyols. Busquem emoció i sentiment.

“Els sentiments són importants, però han de ser nobles, no perversos”

P. No és perillós enfrontar sentiments amb sentiments?

R. És que són sentiments. Per què un se sent d'aquí o d'allà? És un sentiment més enllà de la política. Els sentiments tenen un paper important, però esclar, han de ser nobles, no perversos.

P. Qui decideix quan és una cosa o una altra?

R. Això és molt difícil de decidir.

P. El sentiment antiindependentista s'ha identificat amb la dreta. A l'esquerra nota algun acostament a les seves posicions?

R. L'única manera de solucionar el problema català és que l'esquerra catalana surti de l'armari. No sé si és una expressió afortunada, però... Jo he militat 20 anys al PP. I crec que això només s'arreglarà quan la gent entengui que ser d'esquerres i nacionalista no té sentit des d'un punt de vista racional i econòmic; el principi de solidaritat és bàsic.

P. La clau és el PSC?

“El Govern espanyol aplica la llei i està bé, demano un discurs sentimental”

R. I molta gent d'esquerra que no té el PSC com a referent ara, gent de Podem, d'Iniciativa i de l'abstenció; ells són la clau. El votant d'esquerra que es mobilitza a les generals, però no a les autonòmiques. Aquesta és l'esquerra que ha de mobilitzar-se i dir que Espanya no és un país de dretes ni franquista.

P. Creu que l'esquerra no sap això o que fa una altra política que li convé més?

R. Està atemorida, acomplexada en aquest aspecte, no només a Catalunya, a la resta d'Espanya també hi ha molta esquerra que juga a donar suport a moviments independentistes fins i tot feixistes, l'esquerra necessita un Azaña.

P. Fa un discurs a Catalunya més carregat contra l'independentisme i a Madrid el modifica per alertar el Govern espanyol?

R. No tenim dos discursos, donem banys de realitat i som crítics als dos llocs.

P. Si finalment no es vota, com es gestionarà la frustració?

R. Això acabarà malament o molt malament. Descartem la violència perquè Catalunya no és violenta i l'independentisme ha fet una aposta clara, ferma i sincera per tal que no aparegui la violència. Hem de motivar perquè el principal problema d'Espanya és la crisi i els serveis públics que estan afectant molta gent.

P. El Govern espanyol està a prop d'aquestes posicions?

R. Està en un discurs legalista, de llei i Constitució, que està molt bé, però és insuficient. El que reclamem és que es faci un discurs sentimental per explicar les bondats de conviure a Espanya. Més que el Govern és la societat la que l'ha de fer.

P. Demanen que els espanyols treguin una senyera. No són els que més rebutgen una possible separació de Catalunya els menys inclinats a treure aquesta bandera al balcó?

R. Sí, i detecto l'atipament. Molta gent diu: "Escolta, doncs que votin i se'n vagin, tu". És tot molt pesat, però ens hi juguem el futur, la llibertat i la democràcia.

P. Alguns senten aquest atipament, però altres només diuen que per què no es poden expressar els catalans, o els murcians en qualsevol consulta, encara que sigui reformant la llei.

R. En democràcia no tot és vàlid, no podem fer referèndums per opinar sobre la pena de mort o la violència masclista. No sóc tan neci de comparar una cosa amb l'altra, però crec que no es pot fer d'una manera unilateral, hi ha els seus camins. I què passaria a Catalunya si l’Hospitalet digués que sí, que vol formar part d'Espanya?