Els descobridors de com s'orienta el cervell reben el Nobel de Medicina

Els investigadors John O’Keefe i el matrimoni May-Britt i Edvard Moser han rebut aquest dilluns el Premi Nobel de Medicina per haver descobert les cèl·lules que integren el sistema de posicionament al cervell humà.

El treball dels tres investigadors revela quines neurones ens ajuden a “saber on som i on volem anar”, segons ha resumit avui un dels membres del Comitè que atorga cada any el premi. El neurocientífic britanico-nord-americà O'Keefe rep la meitat del premi i els noruecs May-Britt i Edvard Moser, marit i muller, comparteixen l'altra meitat del guardó. Es tracta del cinquè matrimoni que obté aquest prestigiós reconeixement.

Els premiats han descobert "el nostre GPS" intern dins del cervell i han demostrat l'estructura detallada a escala cel·lular, que és la base de funcions cognitives complexes, ha dit el Comitè del Nobel en el comunicat d'anunci del Premi.

Els premiats han descobert "el nostre GPS" intern dins del cervell

John O'Keefe, professor de neurociència a la University College de Londres, va descobrir el 1971 un tipus de cèl·lules nervioses que s'activaven alternativament quan una rata estava en un punt d'un habitacle o en un altre. Eren les primeres neurones de posicionament que s'observaven i s'encarregaven de fer un "mapa de l'habitació". Aquestes "cèl·lules de lloc" eren a l'hipocamp, la regió del cervell que rep aquest nom perquè té forma de cavallet de mar. L'hipocamp és una de les parts més internes, millor conservades i primitives del cervell, i té tot el sentit, ja que l'orientació i el posicionament són essencials per conèixer l'entorn i evitar acabar sent devorat per un depredador.

"Vaig conèixer O'Keefe als setanta, quan jo encara era un estudiant, i la seva teoria de l'hipocamp com a mapa cognitiu no se la creia ningú", explica Juan Lerma, director de l'Institut de Neurociències d'Alacant. "És un autèntic pioner", reconeix, perquè actualment molts neurocientífics estudien aquestes neurones de lloc, en part perquè les tècniques per estudiar-les són "molt més fàcils que fa trenta anys", afegeix. Gràcies a microelèctrodes, "unes finíssimes agulles que porten circuits impresos", es pot mesurar l'activitat de centenars de neurones a l'hipocamp i desentranyar aquest mapa cognitiu de què parlava als setanta.

El 2005 el treball d'O'Keefe es va veure reivindicat quan el matrimoni Moser va descobrir un nou component del GPS cerebral. Es tractava de les "cèl·lules de xarxa", un sistema interconnectat de neurones que determinen la posició i ens ajuden a trobar un camí determinat. Edvard i May-Britt Moser, que actualment  treballen a la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia, també van mostrar com les cèl·lules de lloc descrites per O'Keefe i les de xarxa es compenetren per determinar la posició i ajudar l'individu a orientar-se.

"Als anys setanta la teoria de l'hipocamp com a mapa cognitiu no se la creia ningú"

Els descobriments d'aquests tres investigadors, han dit els responsables del Premi, han ajudat a respondre a una pregunta que va obsessionar filòsofs i científics durant segles: com crea el cervell un mapa de l'espai que ens envolta i com ens ajuda a moure'ns per un entorn complex?

Les troballes dels tres Nobel es van fer en animals, però més recentment també s'han descobert proves que hi ha un sistema similar al cervell humà. Gràcies a les noves tècniques d'imatge cerebral i també en estudiar pacients que necessitaven cirurgia en l'encèfal s'ha demostrat que el nostre cervell també té aquestes cèl·lules de lloc i de xarxa que formen el GPS intern. Les cèl·lules de xarxa descobertes pels Moser es troben en una altra zona del cervell coneguda com l'escorça entorínica i que es comunica amb l'hipocamp perquè el sistema funcioni correctament. En els malalts d'Alzheimer aquestes dues àrees de l'encèfal pateixen danys i per això els pacients tenen problemes per orientar-se i arriben a perdre's. L'estudi d'aquestes xarxes cerebrals, diu el Comitè, pot ajudar ara a explicar la manera com aquesta malaltia causa una "devastadora pèrdua de memòria".

El descobriment del posicionament al cervell suposa "un canvi de paradigma" per entendre la manera com un grup de cèl·lules especialitzades s'encarreguen de tasques cognitives complexes i "obre una via" per entendre la memòria, el pensament i la nostra capacitat de fer plans, ha afegit el Comitè.