Els inversors internacionals es protegeixen davant la deriva catalana

A mitjans de juliol, un important directiu d'un gran fons d'inversió nord-americà va començar a fer una ronda de trucades als seus contactes a Espanya. Volia conèixer de primera mà, i de fonts diferents, quina deriva podia prendre la creixent tensió política a Catalunya i quin era el risc real que se celebrés un referèndum d'independència. Des de llavors, aquest tipus de trucades s'ha disparat i els inversors internacionals han començat a prendre mesures.

És el cas dels grans fons immobiliaris internacionals, que estan aprofitant la baixada generalitzada de preus a Espanya per intentar aconseguir importants actius amb un descompte considerable. “En els contractes que s'estan signant a Catalunya s'estan incloent clàusules per protegir-se en cas d'independència”, assegura des de Nova York un gestor de fons. “És el mateix concepte que es va fer servir a Grècia, quan existia el risc que el país sortís de l'euro”, remata.

Com a conseqüència de la crisi econòmica i financera, la banca espanyola acumula una enorme cartera d'immobles dels quals s'està desfent gràcies als enormes descomptes aplicats. En l'últim any i mig els fons estrangers han dut a terme operacions immobiliàries per milers de milions d'euros a Espanya, algunes de destacades a Barcelona com la venda de l'hotel W, i no volen córrer el risc de veure's atrapats amb un actiu poc líquid en una regió que pogués, potencialment, sortir de la unió monetària i, fins i tot, de la Unió Europea.

El referèndum d'independència a Escòcia del passat 18 de setembre va posar la qüestió catalana en el radar dels inversors internacionals. “El referèndum escocès va obrir la porta a la celebració de diferents consultes de secessió a Europa. Fa uns mesos aquest era un risc menor per als inversors i ara ja ha deixat de ser un risc zero”, sosté una font financera internacional. “La majoria dels inversors dubta que a Catalunya es produeixi la votació en la data anunciada i encara confia que no s'arribarà a produir la ruptura sinó algun tipus de negociació. Però la inestabilitat política ha passat a ser un factor determinant en l'anàlisi de Catalunya i d'Espanya”, afegeix. No hi ha setmana que un banc d'inversió no publiqui el seu informe sobre les conseqüències i riscos associats a una possible independència catalana, i fins i tot aquesta setmana l'agència de riscos Fitch va advertir que el deute català passaria a ser considerat bo porqueria en cas d'escissió.

Les multinacionals estrangeres també s'estan mobilitzant. “Els empresaris estan molt preocupats, tenen molt de capital invertit aquí i s'hi juguen molt. De moment, han optat per postergar les inversions”, assegura Andrés Gómez, president del Círculo de Directivos de Habla Alemana, amb seu a Barcelona i el soci d'honor de la qual, a dia d'avui, encara és l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. “Encara que ho anem d'avaluar en la propera assemblea”, aclareix.

Els riscos de les inversions a Catalunya també formen part de l'agenda de la reunió que cada dimecres fan els empresaris japonesos de forma alterna a Madrid i  a Barcelona, tot i que prefereixen no opinar en públic. “Hi ha por, la majoria de les empreses tenen negocis amb l'Administració i no volen posar en risc els seus contractes”, admet Gómez, un dels pocs que accepta parlar sense exigir anonimat. Les autoritats catalanes sostenen que la inversió estrangera no només no s'ha frenat en sec, sinó que ha augmentat. “Però això és per com es comptabilitzen aquests registres”, replica el president del Círculo de Directivos de Habla Alemana. “Si una filial demana un préstec a la seva matriu alemanya perquè aquí li resulta gairebé impossible aconseguir crèdit i destina aquests diners a pagar un ERE, en termes comptables passa a ser inversió, però no ho és. Les xifres no reflecteixen la realitat”, assegura.

Tan notable és, menys en comptades excepcions, el silenci empresarial a Catalunya que els mateixos fons d'inversió estan pressionant els bancs catalans perquè facin públic què pensen fer amb la seu social si es produeix la independència. “Quan parlem amb ells els recordem la necessitat que es pronunciïn i adverteixin de les conseqüències que pot tenir un vot a favor de la independència. Però ens contesten que en aquest moment encara no poden fer-ho perquè tindrien piquets davant de les oficines des d'aquell dia. És cert que a Escòcia les entitats es van pronunciar una setmana abans de la consulta”, assevera una gestora de fons des de Londres. L'anàlisi d'aquesta gestora és que la tensió en el mercat anirà augmentant conforme s'apropi la data prevista per a la consulta —el 9 de novembre— i que llavors començarà a penalitzar negativament els actius catalans i també els de la resta de Espanya. El banc suís UBS advertia aquesta mateixa setmana que el diferencial del bo espanyol a 10 anys en comparació de l'alemany se situarà progressivament entre els 120 i els 170 punts en els pròxims mesos com a conseqüència de la tensió política a Catalunya. El divendres la prima de risc espanyola va tancar als 116 punts bàsics.

“Els mercats tenen una capacitat d'atenció molt curta i passen del no-res al tot. Va passar amb Escòcia i passa amb Catalunya. Els mercats encara no han reaccionat però sens dubte ho faran”, adverteix el gestor del fons nord-americà.