El Brasil decideix

El Brasil pertany al grup reduït de països les eleccions dels quals generen un interès global. Això passa perquè és una nació gran, no només en termes geogràfics sinó també econòmics i polítics, i perquè ha protagonitzat una espectacular evolució, dada fonamental a l'hora d'analitzar els comicis presidencials d'avui. Fins fa poc, l'immens territori brasiler albergava fins a 30 milions de persones que vivien per sota de la línia de pobresa i tenia unes classes mitjanes febles; era considerat, en l'àmbit econòmic i internacional, una eterna promesa que no acabava mai de reeixir. Ara, la decisió dels votants girarà entorn del que ja ha aconseguit la que ara és potència regional i global després del retorn de la democràcia, i sobre el que demanda una societat que exigeix més coses precisament perquè en té més.

Així, se sotmeten a les eleccions —a les quals estan cridats gairebé 143 milions de brasilers— diferents visions del futur. D'una banda, la presidenta Dilma Rousseff, que vol continuar gaudint del crèdit obtingut pel seu antecessor, Luiz Inàcio Lula da Silva: un espectacular creixement econòmic que porta a milions de persones a les classes mitjanes, la consagració de l'estabilitat política i el paper del país com a líder regional i com a potència global. Un notable full de serveis del Partit dels Treballadors (PT) que s'ha entelat recentment amb les dificultats econòmiques —un creixement estancat i una inflació que castiga aquestes noves classes mitjanes— i amb els escàndols de corrupció. La progressiva insatisfacció popular derivada de tot això exigeix una manera de governar més trasparent i que respongui a aquests reptes.

Aquesta insatisfacció és una de les principals bases de la principal candidata opositora, Marina Silva, del Partit Socialista del Brasil (PSB). Silva, que va formar part de el Gobierno de Lula (i, per tant, en pot reclamar part dels èxits). L'ecologista Silva aglutina sectors no homogenis, però també són reticents a la manera de governar de Rousseff. Del seu discurs, als seguidors de Marina Silva els atreuen les crides a lluita contra la corrupció, la necessitat de fer una política propera al ciutadà i la preocupació mediambiental. A més, una part de l'empresariat dóna suport als seus plantejaments en economia, allunyats del creixent intervencionisme del PT.

El tercer en discòrdia —i gran rival de Silva— és Aécio Neves, que promet reformes, descentralització i reducció del dèficit públic. El seu partit, el PSDB, reclama el mèrit d'haver col·locat el Brasil en el camí de l'arrecada amb l'expresident Cardoso, antecessor de Lula.

Passi qui passi a la segona volta —si és que n'hi ha, perquè la recta final de Rousseff ha estat devastadora— en l'elecció definitiva serà vital la televisió, que en bona mesura decideix les eleccions al Brasil i que dedicarà els mateixos temps a tots dos candidats, a diferència de l'avantatge oficial que té en primera volta la candidatura presidencial.