Només el 32% dels catalans vol uns comicis plebiscitaris

Artur Mas sempre ha negat tenir un pla B per a la consulta sobiranista que vol celebrar el 9 de novembre, malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional. No obstant això, en els últims mesos ha admès que l'alternativa més factible al referèndum poden ser unes eleccions autonòmiques en clau plebiscitària sobre la independència a les quals, idealment, les forces sobiranistes acudirien sota una única llista. Els catalans, malgrat això, rebutgen majoritàriament aquesta opció perquè entenen que unes eleccions autonòmiques han de celebrar-se amb els mateixos paràmetres que fins ara.

Només el 32% dels catalans donen suport a la idea d'unes eleccions plebiscitàries segons el sondeig de Metroscopia realitzat entre 1.000 residents a Catalunya entre el 30 de setembre i el 2 d'octubre. Els únics que acceptarien clarament que les autonòmiques es converteixin en un plebiscit sobre la independència són els votants potencials d'Esquerra Republicana.

Els votants de Convergència i Unió es troben dividits entre els que ho acceptarien (45%) i els que prefereixen unes eleccions "normals" (43%). Aquesta divisió entronca, en bona mesura, amb les discrepàncies internes que arrossega la federació nacionalista des que va començar el procés sobiranista. Unió, el partit de Josep Antoni Duran Lleida, rebutja la idea d'unes plebiscitàries. De fet fins ara s'ha mostrat contrari a la secessió i no serà fins avui, diumenge, que es posicioni sobre què votarà si la consulta s'acaba celebrant amb la pregunta sobre la independència.

Els votants potencials de la resta de partits de l'arc parlamentari català i Podem són clarament contraris a les eleccions plebiscitàries. Els que menys s'hi decanten són, per aquest ordre, els del PP, Ciutadans i PSC. Els d'Iniciativa per Catalunya, integrant del bloc sobiranista, tampoc no donarien suport a la maniobra que ha previst Artur Mas. El líder ecosocialista, Joan Herrera, en sintonia amb el seu electorat, fa mesos que adverteix que no acceptarà que es canviï la consulta per unes eleccions d'aquest tipus.

El que sí que genera més consens entre els catalans és que, després de la suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucional, el president de la Generalitat convoqui eleccions anticipades. Ho volen dos de cada tres catalans. Entre els més partidaris d'aquest escenari hi ha els votants de CiU i ERC, probablement perquè entenen que aquests comicis es poden convertir, fàcilment, en un plebiscit de fet sobre la independència. Així, el líder de CiU, Artur Mas, fa setmanes que intenta construir una candidatura unitària amb els republicans amb vista a aquests comicis.

Els votants potencials del PP són els menys partidaris d'anar a eleccions. Les enquestes vaticinen un dur càstig per a aquesta formació a Catalunya, castigada tant per les decisions del dia a dia del Govern com per la seva actitud cap a la qüestió catalana. Els votants potencials de Ciutadans són lleugerament més favorables a la celebració d'eleccions anticipades (64%). Ben posicionat a les enquestes, el seu líder, Albert Rivera, les reclama des de fa mesos.

El resultat d'aquestes eleccions seria clarament favorable per a Esquerra Republicana de Catalunya, soci parlamentari de CiU fins avui. El partit d'Oriol Junqueras supera el d'Artur Mas en 4,4 punts en intenció directa de vot. El PSC mantindria la tercera posició que ja va aconseguir en les eleccions de 2012, seguit de Ciutadans. Podem, que encara no ha concretat la seva intenció de presentar-se a les autonòmiques catalanes, quedaria en cinquena posició d'un Parlament cada vegada més fragmentat, relegant Iniciativa a sisena força. El càstig al PP és molt important i es queda només amb el 4,5% de la intenció de vot directe, la meitat del vot real aconseguit el 2012.