La llei sobre la presència de dones en els consells no avança a Europa

Només un 17,8% dels membres dels consells d'administració de les principals companyies europees que cotitzen a la Borsa són dones. Són dades de la Comissió Europea de l'octubre del 2013. Malgrat l'evolució, des de fa 10 anys, quan la presència femenina en els consells de les empreses dels Estats membres amb prou feines suposava un 8,5%, encara és llarg el camí que la Unió ha de recórrer en matèria d'igualtat. A la fi del 2012, l'Executiu comunitari va proposar fixar un objectiu del 40% per al 2020. El Parlament Europeu va donar el vistiplau a la iniciativa el novembre de l'any passat. Des de llavors, la normativa està bloquejada al Consell, òrgan en el qual estan representats els caps d'Estat i de Govern de la UE. "Alemanya n'és la clau. Ha aprovat la legislació nacional, però Merkel es nega a avançar en l'àmbit europeu. Si canvia d'opinió, arrossegarà la resta de països i la directiva podrà tirar endavant. És molt fort que una sola persona tingui tant poder", explica la socialdemòcrata austríaca Evelyn Regner, ponent de la normativa a l'Eurocambra.

Del 2003 al 2010, el percentatge de dones en consells d'administració va augmentar en poc més del 3%. Sense mesures vinculants, s'hauria tardat més de mig segle a aconseguir l'objectiu del 40% del sexe menys representat en els consells d'administració, indica la Comissió Europea. Només en cinc països de la UE —Finlàndia, França, Letònia, Suècia i Holanda— les dones suposen almenys un 25% en els consells d'administració. Els avanços més importants s'han registrat on ja s'ha adoptat legislació —com a França, Holanda i Itàlia— o  on hi ha hagut un extens debat en l'opinió pública —com és el cas d'Alemanya—.

"Estic convençuda que és necessari que hagi mesures vinculants", afirma Regner. Les sancions van suposar un punt espinós en les negociacions a l'Eurocambra. "Va ser una de les qüestions en els quals més ens va costar aconseguir el consens. Però crec que una directiva que no prevegi multes és una simple declaració d'intencions. Així que plantegem que les empreses que no acatin la directiva hagin de complir sancions efectives, proporcionals i dissuasives que establiran els Estats membres. Modifiquem el text de la Comissió i incloem, entre altres propostes, que aquestes companyies estiguin excloses a l'hora de la concessió de licitacions públiques", afegeix Iratxe García Pérez (PSOE), presidenta de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere en el Parlament.

Tant Regner com ella reiteren que l'Eurocambra posarà aquesta qüestió sobre la taula en les seves converses amb la nova Comissió. Després de les eleccions a l'Eurocambra, celebrades el maig passat, ara es reprenen les negociacions. "La presidència italiana ens ha comunicat la intenció d'avançar. I hi ha hagut contactes informals entre la ponent del Parlament i el Consell, però no hi ha res definitiu. Al Parlament hem dit que, si cal, podríem revisar l'apartat sobre les sancions, encara que seguim defensant que els càstigs són fonamentals", continua García Pérez.

Malgrat que el 60% dels titulats universitaris europeus són dones i que diversos estudis apunten els beneficis del fet que hi hagi pluralitat en els òrgans de direcció empresarials, les deficiències en matèria d'igualtat persisteixen. La presència femenina tendeix a limitar-se als càrrecs menys influents i amb menys possibilitats d'ascendir. Un estudi en 3.000 empreses de 40 països elaborat per Credit Suisse situa el percentatge de dones en serveis centrals en un 18,9%, enfront d'un 3,9%, amb un lloc en la direcció executiva. I indica que les companyies en què hi ha presència femenina en els alts càrrecs i la direcció executiva tenen més rendibilitat financera: "Hi ha diverses opcions, o les dones fan les empreses millors, o les millors companyies contracten  dones com a directores executives, o les dues coses".

Ni tan sols les institucions europees, que promouen aquesta directiva, compleixen amb la paritat que prediquen. En el nou equip proposat per Jean-Claude Juncker per presidir la Comissió únicament hi ha nou dones entre els 28 membres, el mateix nombre que en la  legislatura anterior, encara que el nou Executiu comunitari disposa d'un comissari més (després de la incorporació de Croàcia a la UE). El Parlament Europeu sorgit després dels comicis del maig és qui més s'apropa a l'objectiu del 40%, amb un 36,8% d'eurodiputades. 

"Les quotes són necessàries. Al meu entendre, la directiva europea és molt feble. Només s'aplica en els consells d'administració no executius de les empreses que cotitzen a Borsa", exposa Serap Altinisik, de l'European Women's Lobby, principal organització europea de defensa dels drets de les dones. El nivell de representació femenina en la direcció executiva de les companyies cotitzades se situa amb prou feines en un 2,8% i aquest percentatge gairebé no ha variat els últims anys.

Altinisik critica que Viviane Reding, vicepresidenta de la Comissió que va impulsar aquesta normativa, "suavitzés" la directiva: "El primer esborrany era més dur. Es va adonar que no tindria suports i va matisar la proposta. Ara cada Estat membre pot triar com interpretar les sancions que proposa la directiva. No hi ha res que garanteixi que les multes seran efectives". Lamenta que alguns caps d'Estat i de Govern es neguin a acceptar un 40% de dones en els consells d'administració. "Si ara, en les negociacions amb el Consell, el Parlament rebaixa encara més la normativa, l'única cosa que se m'acudeix que poden fer és abaixar el percentatge des del 40% fins al 30%, o ampliar el termini d'actuació a més enllà del 2020. Cal esperar a veure com es desenvolupen els esdeveniments", afegeix. Tant ella com les altres fonts consultades descarten que la directiva pugui veure la llum abans de final d'any, encara que confien que si que serà aprovada durant aquesta legislatura.