La tempesta perfecta que va originar i propagar la sida quasi fa un segle

La recent epidèmia d'ebola ha tornat a portar a primer pla els virus emergents, agents secrets arribats d'altres espècies per fer estralls en la nostra, aprofitant-se de la virginitat del sistema immune humà contra elles. La sida, que ja ha infectat 75 milions de persones, també va ser un virus emergent procedent dels ximpanzés en els anys 20, la qual cosa revela la importància cabdal de comprendre aquests salts entre espècies i els factors que hi ha al darrere del seu contagi entre els éssers humans. I això és exactament el que acaba de fer un equip dirigit per viròlegs d'Oxford i Lovania que inclou científics espanyols.

El detall històric que aconsegueixen les noves tècniques matemàtiques per reconstruir el passat a partir de seqüències d'ADN és sorprenent. Els investigadors han aconseguit determinar que la pandèmia va sorgir a Kinshasa, la capital de la República Democràtica del Congo, al voltant del 1920, i que la seva propagació va ser el producte d'una “tempesta perfecta”, en la seva pròpia expressió. El creixement de Kinshasa i de les altres ciutats congoleses en aquella època, la gran extensió de la xarxa de ferrocarrils sota la dominació colonial belga, el tràfic de treballadores sexuals i –ja en els anys 60— la independència del país es van confabular per propagar primer per Àfrica i després per tot el món una de les pitjors pandèmies de la història.

Els primers casos de sida que va registrar la medicina es van donar als Estats Units el 1981, i dos anys després se'n va descobrir l'agent causal, el virus de la immunodeficiència humana (VIH). Però aviat va resultar obvi que la malaltia feia molt temps que era a Àfrica, i no exactament en un estat latent, ja que el virus estava ben establert en les poblacions heterosexuals de l'Àfrica central i oriental. Aquesta història profunda de l'epidèmia simplement havia quedat oculta per a la ciència i soterrada sota estrats de misèria a la zona més oblidada del planeta.

L'estudi, que es publica avui a Science, ha reconstruït la història del VIH –en concret del cep M, que és el subtipus que es va propagar per tot Àfrica i la resta del món— amb les sofisticades tècniques matemàtiques de l'evolució molecular, basades en la comparació de seqüències d'ADN (o ARN, la molècula germana que utilitza aquest virus per emmagatzemar informació genètica). El principi és simple —els virus amb seqüències semblants tenen un origen comú recent, i com menys semblants més remot és el seu parentiu—, però han aconseguit en els últims anys una gran complexitat matemàtica. Els mètodes estadístics d'aquest treball han estat desenvolupats pels mateixos autors.

El virus estava ben establert en les poblacions heterosexuals de África central i oriental

El salt del VIH dels primats als humans no és un fenomen tan poc comú: ha tingut lloc almenys 13 vegades, que sàpiguen els científics. Només un d'aquests salts, tanmateix, ha estat el responsable de la pandèmia global, i aquest és el virus que el nou treball ha pogut traçar fins a Kinshasa al voltant del 1920. En les dècades posteriors a aquesta data va tenir lloc la tempesta perfecta.

La dispersió original del VIH va tenir lloc sobretot des de Kinshasa cap a altres centres de població. Cap al 1937 es van produir els primers contagis a la ciutat veïna de Brazzaville (o més exactament, els primers en els quals el virus responsable va sobreviure fins que algú va prendre una mostra en temps recents: aquesta és la limitació de l'evolució molecular). També a la fi dels anys 30 havia arribat a les localitats meridionals de Lubumbashi y Mbuji-Mayi, cosa que concorda amb les dades històriques de transport i amb els moviments d'emigrants des de Kinshasa cap a les altres ciutats. La dispersió va continuar a Bwamanda (1946) i Kisangani (1953).

La principal ruta de transmissió va ser el ferrocarril, amb només el 5% dels moviments a través de la xarxa fluvial. Els trens de l'antic Congo Belga (després Zaire i encara després República Democràtica del Congo) movien 300.000 passatgers l'any el 1922, i prop d'un milió el 1948. Les ciutats connectades amb Kinshasa per ferrocarril van actuar després com a focus secundaris, des d'on el virus es va propagar als països veïns.

El salt de el VIH dels primats als humans no és un fenomen tan rar: ha ocorregut almenys 13 vegades

“Considerem probable que els canvis socials associats a la independència, el 1960, provoquessin que el virus s'escapés dels petits grups de gent que havia infectat típicament fins llavors, i passés a propagar-se per la població general africana, i finalment per tot el planeta”, diu el primer autor del treball, Nuno Faria, del departament de Zoologia de la Universitat d'Oxford.

La contribució espanyola ha vingut del biòleg David Posada, un especialista en recombinació genètica de la Universitat de Vigo. “Les dades es van recollir fa cinc anys i han estat en un calaix fins que els investigadors d'Oxford han tingut temps d'organitzar-les en aquest article”, explica Posada. El seu paper ha estat garantir que la recombinació genètica –un procés que barreja els gens del virus, similar al que passa en les nostres gònades cada generació— no ha esbiaixat les anàlisis estadístiques que situen el virus a Kinshasa el 1920. “Les conclusions són robustes”, assegura el biòleg, “encara que, per descomptat, no extrapolables a l'ebola”.